De viatge per…. (I)

La Vall d'Aosta

Havent fet ja els deures (trobar pis i haver fet la majoria de papeleo necessari per ser ciutadants aptes), disposem de bastant temps lliure…
Aprofitant que era diumenge i que el Pamesa València jugava un partit amistòs a Gressoney-St-Jean (Gressoney pels amics) on teniem un contacte infiltrat en l’equip taronja, vam decidir anar-lo a veure.

Com us podeu imaginar, fer aquest viatge amb tot planejat no hagués tingut gràcia. Així doncs, només teniem bitllet de tren per arribar al Pont-Saint Martin, un poblet situat a 26 km del nostre objectiu. Com qualsevol ment desperta amb ganes de no gastar massa diners….vam fer autostop!

Un cop a Gressoney, i abans de fer turisme, vam anar a l’hotel del Pamesa i vam retrobar-nos amb en Pere que ens estava esperant amb unes camisetes molt maques del Pamesa. Vam xerrar de les nostres vides i, sobretot, de pallacanestro* fins que va ser l’hora del matx.

Pels que no ho sapigueu, en Pere va ser l’entrenador d’en Ramon en la seva època júnior.
Abans d’anar al partidet vam anar a donar un volta pel poble. Els jugadors necesitaven concentració i amb la nostra presència no estaven tranquils. Parlant amb els lloctinents, ens vam assabentar que estavem davant del Mont Rosa: segona montanya més alta dels Alps amb uns 4600 metres d’altitud!

I bé, del partit poc a dir. Pallissa del Pamesa a un equipet de la zona.

Ruben Douglas va denotar estar físicament per sobre de la resta de l’equip agafant rebots, repartint assistències i fent triples (5 o 6) desde més de 8 metres!
I com que ja estaven més relaxats, l’Albert Oliver (ex-jugador del Caprabo Lleida) i en Rubén Garcés es van voler fer unes fotos amb nosaltres:

No comentarem el tamany del bíceps de “l’angelet” Garcés. Només cal comparar-lo amb el tamany del nostre cap.
El camí de tornada va ser més plàcid… vam demanar a una familia de l’equip rival si no els importava baixar-nos. Si després es comenta que els italians són mala gent…

I bé, per ser el primer viatget va estar prou divertit. Mil gràcies al Pere que ens va tractar com si fòssim a casa nostra. I, de fet, ja ho comença a ser…

Nota: Ens sap greu si hem pogut ferir sensibilitats vestint-nos amb la camiseta d’escalfar del València. Som conscients de que molts cops no hem parlat massa bé dels valencians ja que, de vegades, tenen un punt de vista incomprensible en contra de Catalunya. El fet de vestir-nos amb aquesta camiseta no ens fa canviar el nostre punt de vista respecte aquest col•lectiu veí.

*pallacanestro: bàsquet, en Italia