Si si, ho heu sentit bé. Aquest diumenge ens vam llevar a les 7 del matí per anar a jugar un torneig de volei platja a Torino. El problema és que era un 3x3 mixte i ens faltava el component femení de l'equip.
Vam parlar amb els organitzadors i ens van dir que intentarien trobar-nos alguna jugadora. Després de 30 minuts d'angustia, una noia s'acosta i ens diu que jugarà amb nosaltres. Li comentem que no sabem jugar molt a volei i el Ramon afegeix que ell només ha vist jugar a volei per la televisó.. la noia es queda ¬¬' i se'n va a parlar amb l'organització per dir que no vol jugar amb nosaltres perquè som molt dolents.. ens quedem sense paraules.. Ramon amb cara de "yo no he sido" i Olivart que no s'ho acabava de creure.
Ens vam tirar al terra cual selecció de bàsquet que perd la final d'un europeu fins que els astres ens van somriure i Valeria (així es deia la noia) va tornar a acceptar-nos (després que la organització li permetés jugar amb el seu equip i el nostre alhora).
Primer matx: ens toca un allstar i perdem 11-21 amb dignitat. La noia s'adona que no sóm tan dolents.
Segon matx: ra-ta-ta-ta ens imposem 21-11 desplegant el nostre millor joc. Ens quedem segons de grup i hem d'esperar que acabin els altres partits per veure si passem ronda.
I afactivament, squadra e cartabon (el nom del nostre equip) es classifica per la següent fase. Curiosament, l'equip original de la nostra companya d'equip perd tots els partits i no es classifica. A partir d'aquest moment, Valeria ens parla més.
Tercer matx: ens creuem amb els campions del torneig i resistim amb un 21-13 (amb el seu permís). El públic ens aplaudeix i ens despedim del torneig amb ganes de repetir.
I per acabar, volem donar les gràcies a Valeria per haver confiat cegament amb nosaltres.
Vam parlar amb els organitzadors i ens van dir que intentarien trobar-nos alguna jugadora. Després de 30 minuts d'angustia, una noia s'acosta i ens diu que jugarà amb nosaltres. Li comentem que no sabem jugar molt a volei i el Ramon afegeix que ell només ha vist jugar a volei per la televisó.. la noia es queda ¬¬' i se'n va a parlar amb l'organització per dir que no vol jugar amb nosaltres perquè som molt dolents.. ens quedem sense paraules.. Ramon amb cara de "yo no he sido" i Olivart que no s'ho acabava de creure.
Ens vam tirar al terra cual selecció de bàsquet que perd la final d'un europeu fins que els astres ens van somriure i Valeria (així es deia la noia) va tornar a acceptar-nos (després que la organització li permetés jugar amb el seu equip i el nostre alhora).
Primer matx: ens toca un allstar i perdem 11-21 amb dignitat. La noia s'adona que no sóm tan dolents.
Segon matx: ra-ta-ta-ta ens imposem 21-11 desplegant el nostre millor joc. Ens quedem segons de grup i hem d'esperar que acabin els altres partits per veure si passem ronda.
I afactivament, squadra e cartabon (el nom del nostre equip) es classifica per la següent fase. Curiosament, l'equip original de la nostra companya d'equip perd tots els partits i no es classifica. A partir d'aquest moment, Valeria ens parla més.
Tercer matx: ens creuem amb els campions del torneig i resistim amb un 21-13 (amb el seu permís). El públic ens aplaudeix i ens despedim del torneig amb ganes de repetir.
I per acabar, volem donar les gràcies a Valeria per haver confiat cegament amb nosaltres.
5 comentaris:
Anda xro si a l'equip hi havia un campió de la UB de voley com el Xosepito k es això de dir que no sabeu jugar??? Records de Toulouse a veure quan puc actualitzar el nostre blog que hem estat tot el finde fora de al WEI (weekend integration)
Aneu buscant un altre 3x3 d volei k falta l'home d petita estatura xo d gran qualitat k tant va sorprendre en les infantils del Col·legi Episcopal, que de tant en tant deixa entreveure la seva màgia al municipal de Ciutat Jardí. Camisalao du Brasil.
Entreneu entreneu que quan vingueu aquí a Graná farem uns partidaxos com a Salou, aquí al Campus hi ha pistes de volei platja.
Una lleidatà seguint una tal Lucía que no pare de caminar. :)
Xavi: si trobem algun altre 3x3 no mixte t'avisem. Estem segurs que la federació et pagarà gustosament el viatge.
Dave: t'agafo la paraula! A Granada partidillo de volei.
PD: gran frase final del Dave xD
dspres d trnar a veure la foto am la Val, mhe dnat cmpte d k o el xosepito no te ma dreta, o k li va fer un partit a 5 sets a la Val, a soles. Ja que ixi km es veu la cara de felicitat dl ramon, degut a la proximitat d la sva ma a no se on. La cara d seguretat del xosepito, i la ma k no te, o amaga tp se on... m fan pnsar k el ramon perd l partit d'anada.... Xosepito 1- 0 Ramoneta
Publica un comentari