Venezia
Després d'una setmana plena de nervis ens teníem preparat un premi. El divendres just al acabar classes vam sortir cap a Venècia, la ciutat amb la que obrim la trilogia del cap de setmana.
Que a dir sobre aquesta ciutat que no sapigueu. És la capital de la regió del Veneto amb 63.000 habitants. Tota ella és patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Està formada per un conjunt de 120 illes unides per 800 ponts i és coneguda entre d'altres coses per les seves góndoles, els canals, el carnaval, la Biennale di Venezia (on hi ha la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica o on es donen els famosos lleons d'or), el vidre de Murano o, senzillament, per l'encant que desprèn la ciutat per si mateixa.
Panoràmica del Canal Grande, eix de comunicacions de la ciutat, premeu sobre la foto per veure-la gran.
420km, 30€ i 5 hores després de sortir de Torino-Porta Nuova arribàvem a la ciutat dels canals. Abans però, havíem recollit pel camí a dos amigues que ja coneixeu: Kim i Loes.
El primer que ens va sorprendre al baixar del tren va ser el fred que feia. El segon, que hi havia vaga de transports i que la freqüència i recorregut dels busos-barca (no hi ha cotxes en aquesta ciutat) era aleatori. Doncs això, que vam trigar més o menys el mateix de Torino a Venècia que de l'estació de trens a l'alberg. Però per sort, practicant l'anglès se'ns va passar el temps ràpidament.
L'alberg força bé: edifici clàssic i nou per dins, a 5 minuts en barca de piazza San Marco, 20€ nit+esmorzar i bastant ambient "motxiler".
Entre la vaga i tot se'ns va fer tard, vam tenir que sopar a l'alberg. A la foto podeu veure alguns dels plats típics de la ciutat.
El dissabte a primera hora del matí ja estàvem apunt per visitar la ciutat. Hem de dir que ens va agradar MOLT i us recomanem fermament que l'aneu a veureabans que s'enfonsi. Tot i ser molt turística, no ha perdut l'encant. Us deixem amb algunes imatges del dia:
Vistes privilegiades que teníem des de l'alberg (estàvem en una illa davant de piazza San Marco).
A la piazza SM. En aquesta ciutat hi ha una alarmant plaga de rates alades coloms.
Ens agrada aquesta foto (encara que la meitat dels autors del blog surten amb els ulls tancats).
Una altra foto típica de postal.. Com ens agrada aquesta ciutat!
Com sabem que una part important dels lectors demaneu alguna cosa més que fotos de postal, aquí teniu algunes fricades/parides/WTFades/...
Homenatjant als que ens estan pagant l' Erasmus.
Fotografia redundant??
Homenatge a les fractals pels més geeks.
I recordeu..
... Venècia és la ciutat de les màscares i també de les méscares d'Itàlia. -3punts? xD
Després d'una setmana plena de nervis ens teníem preparat un premi. El divendres just al acabar classes vam sortir cap a Venècia, la ciutat amb la que obrim la trilogia del cap de setmana.
Que a dir sobre aquesta ciutat que no sapigueu. És la capital de la regió del Veneto amb 63.000 habitants. Tota ella és patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Està formada per un conjunt de 120 illes unides per 800 ponts i és coneguda entre d'altres coses per les seves góndoles, els canals, el carnaval, la Biennale di Venezia (on hi ha la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica o on es donen els famosos lleons d'or), el vidre de Murano o, senzillament, per l'encant que desprèn la ciutat per si mateixa.
Panoràmica del Canal Grande, eix de comunicacions de la ciutat, premeu sobre la foto per veure-la gran.420km, 30€ i 5 hores després de sortir de Torino-Porta Nuova arribàvem a la ciutat dels canals. Abans però, havíem recollit pel camí a dos amigues que ja coneixeu: Kim i Loes.
El primer que ens va sorprendre al baixar del tren va ser el fred que feia. El segon, que hi havia vaga de transports i que la freqüència i recorregut dels busos-barca (no hi ha cotxes en aquesta ciutat) era aleatori. Doncs això, que vam trigar més o menys el mateix de Torino a Venècia que de l'estació de trens a l'alberg. Però per sort, practicant l'anglès se'ns va passar el temps ràpidament.
L'alberg força bé: edifici clàssic i nou per dins, a 5 minuts en barca de piazza San Marco, 20€ nit+esmorzar i bastant ambient "motxiler".
Entre la vaga i tot se'ns va fer tard, vam tenir que sopar a l'alberg. A la foto podeu veure alguns dels plats típics de la ciutat.El dissabte a primera hora del matí ja estàvem apunt per visitar la ciutat. Hem de dir que ens va agradar MOLT i us recomanem fermament que l'aneu a veure
Vistes privilegiades que teníem des de l'alberg (estàvem en una illa davant de piazza San Marco).
A la piazza SM. En aquesta ciutat hi ha una alarmant plaga de 
Ens agrada aquesta foto (encara que la meitat dels autors del blog surten amb els ulls tancats).
Una altra foto típica de postal.. Com ens agrada aquesta ciutat!Com sabem que una part important dels lectors demaneu alguna cosa més que fotos de postal, aquí teniu algunes fricades/parides/WTFades/...
Homenatjant als que ens estan pagant l' Erasmus.
Fotografia redundant??
Homenatge a les fractals pels més geeks.I recordeu..
... Venècia és la ciutat de les màscares i també de les méscares d'Itàlia. -3punts? xD
5 comentaris:
Cotllons amb venecia, pensava que era més gran. Bé bé bé, us vec actius, fent viatges i això es senyal de salut.
Molt tendra la foto Ramon, la família o agrairà. Tinc que comentar la foto dels pals verticals, ho tinc que fer. No sé a qui voleu enganyar ja que es veu que la foto porta clarament un missatge subliminal, tanta verticalitat, fa olor..
Estic realment ansiós per coneixer les novetats en el tema BARRACUDA BASKET. I per altra part, animar a en xosepito a emular al Ramon en temes esportius i s'apunti a un club atletic per demostrar qui mana.
Salut i força.
crec que no es digne de merèixer un post el tema del meu debut en el Barracuda Basket pq ja en començo a estar una mica fart de tant esperar. De moment... avui serà el meu debut no-oficial amb la camiseta del Barracuda Basket. A veure si hi ha sort!
Estic apuntat al CUS Torino de rem el que em falta trobar algú més per remar. De mentre corro, vaig amb bicicleta, escalo i si tot va bé, nadaré d'aquí poc.
Sobre demostrar qui mana.. Ramon està a anys llum basquetbolisticament parlant però quan anem a córrer la cosa canvia.
Estem mirant d'apuntar-nos els dos a una lliga de volei platja de cara a la primavera però encara està molt verd tot.
Anna:
juer...quina enveja...espero que aviadet et pugui venir a fer una visita...només falta convèncer a ton germà (cosa fàcil) i trobar el temps...(més complicat)!!!!
novetats interessants del cyberdunk referent al meu guizmo...jiji
can I just say that I'm really missing pictures from your photoshoot at the green/white poles... :P
and what ever happened to translating everything to English?! You need to practice!
Publica un comentari