Padova
El dissabte per la tarda ja havíem acabat la visita llampec per Venècia, vam agafar un tren i en 30 minuts ens vam plantar a Pàdua.
Pàdua amb 212.000 habitants també pertany al Veneto. És la ciutat menys turística de les que hem visitat fins ara però tot i això, és força coneguda pel seu sant, Sant Antoni de Padova, i per la seva universitat que és de les més antigues d'Europa (1222). Galileu, Copèrnic o William Harvey han estudiat o donat classes en ella.
Primera imatge que vam tenir de Pàdova just baixar del tren.
Kim està fent l'Erasmus a Pàdua i ens havia dit que era la pitjor ciutat que havia vist mai. No sé si es que teníem poques expectatives o que la ciutat realment val la pena. Però tot i no ser Venècia, Pàdua és una ciutat força maca. Potser va ajudar que vam arribar dissabte i hi havia molt moviment pels carrers.
Els seus monuments i carrers estrets li donen la solera que tan ens agrada i, per la nit, l'ambient festiu que es respirava ens va recordar (a petita escala) a Bologna.
Us deixem amb imatges (tretes del Google,ja que vam arribar a Padova i hi havia poca llum) dels llocs més encantadors que vam visitar:
Piazza della Frutta, Piazza delle Erbe i Piazza dei Signore respectivament. A cada plaça es fa mercat. Molt caliu.
Pratto della Valle, vuitena plaça més gran del món i primera d'Itàlia amb 90.000 metres quadrats.
Basílica de Sant Antoni de Pàdua. Som dels que creiem que vista una església, vistes totes. Aquesta seria una de les excepcions. Llàstima que a l'interior veureu la llengua, cordes vocals i dents del sant... fastigós.
Quan vam acabar la visita cultural, vam anar a fer un beure per fer gana. La beguda típica del Veneto i en concret de Pàdova, és el Spritz: Aperol, prosseco (vi espumós) i soda amb una rodanxa de llimona. Una mica amarg però entrava força bé.
Bevent l'Spritz morts de fred. D'esquerra a dreta: Ramon, Kim, Coralie, Josep, Sarah i Loes. Les dues cares noves són unes amigues alemanyes de la residència de Kim que amablement ens van cedir la seva habitació per dormir.
Com ahir, us deixem amb les fotos alternatives del viatge:
Vam coincidir amb alguna festa de fi de carrera i hi havien personatges com aquest de la foto.
Abans d'anar a dormir, feia molt fred...
Però pel matí encara més! Primera foto de gelada en terres italianes.
El dissabte per la tarda ja havíem acabat la visita llampec per Venècia, vam agafar un tren i en 30 minuts ens vam plantar a Pàdua.
Pàdua amb 212.000 habitants també pertany al Veneto. És la ciutat menys turística de les que hem visitat fins ara però tot i això, és força coneguda pel seu sant, Sant Antoni de Padova, i per la seva universitat que és de les més antigues d'Europa (1222). Galileu, Copèrnic o William Harvey han estudiat o donat classes en ella.
Primera imatge que vam tenir de Pàdova just baixar del tren.Kim està fent l'Erasmus a Pàdua i ens havia dit que era la pitjor ciutat que havia vist mai. No sé si es que teníem poques expectatives o que la ciutat realment val la pena. Però tot i no ser Venècia, Pàdua és una ciutat força maca. Potser va ajudar que vam arribar dissabte i hi havia molt moviment pels carrers.
Els seus monuments i carrers estrets li donen la solera que tan ens agrada i, per la nit, l'ambient festiu que es respirava ens va recordar (a petita escala) a Bologna.
Us deixem amb imatges (tretes del Google,ja que vam arribar a Padova i hi havia poca llum) dels llocs més encantadors que vam visitar:
Piazza della Frutta, Piazza delle Erbe i Piazza dei Signore respectivament. A cada plaça es fa mercat. Molt caliu.
Pratto della Valle, vuitena plaça més gran del món i primera d'Itàlia amb 90.000 metres quadrats.
Basílica de Sant Antoni de Pàdua. Som dels que creiem que vista una església, vistes totes. Aquesta seria una de les excepcions. Llàstima que a l'interior veureu la llengua, cordes vocals i dents del sant... Quan vam acabar la visita cultural, vam anar a fer un beure per fer gana. La beguda típica del Veneto i en concret de Pàdova, és el Spritz: Aperol, prosseco (vi espumós) i soda amb una rodanxa de llimona. Una mica amarg però entrava força bé.
Bevent l'Spritz morts de fred. D'esquerra a dreta: Ramon, Kim, Coralie, Josep, Sarah i Loes. Les dues cares noves són unes amigues alemanyes de la residència de Kim que amablement ens van cedir la seva habitació per dormir.Com ahir, us deixem amb les fotos alternatives del viatge:
Vam coincidir amb alguna festa de fi de carrera i hi havien personatges com aquest de la foto.
Abans d'anar a dormir, feia molt fred...
Però pel matí encara més! Primera foto de gelada en terres italianes.
0 comentaris:
Publica un comentari