Després de Kim i Loes, Júlia ha decidit visitar-nos.
Ella i els seus amics van arribar el divendres pel matí des de Gènova.
Com a bons amfitrions que som els vam portar al McDonalds a dinar i després a fer una visita llampec per Torino. (Tenim pendent contar-vos sobre els monuments i llocs interessants de la ciutat.)
Els tres de Perugia sobre el riu Po.
Vam tenir la sort de que no hi havia smog i vam poder gaudir del skyline alpí que ja comença a veure's nevat.
A les portes del Teatro Regio.
Com sabíem que acabarien cansats de tant caminar, els teníem preparat un aperitivo que no oblidaran fàcilment. Podríem explicar que es un aperitivo en poques linies però creiem necessari dedicar-li un article; quan tinguem material fotogràfic prometem fer-ho.
I després de l'aperitivo a beure s'ha dit. Vam estar castigant al fetge de 20h a 1h, vam riure, vam ballar, vam cantar, vam contar acudits cruels i entre altres coses vam constatar la fama dels Hermanos Carrión.
Vam sortir pels Murazzi fins les 6 i vam tornar com vam poder cap a casa. Aquest matí sorprenentment ningú tenia ressaca i hem aprofitat el bon dia que feia per acabar de veure la ciutat.
Un no reconeix que una ciutat es més maca que la seva fàcilment, i més si aquesta ciutat es tan desconeguda com Torino. Abans de marxar ens ho han dit. S'ho han passat molt bé i potser tornen i tot. Nosaltres hem promès anar a veure'ls un cap de setmana.
I el que tots estàveu esperant:
Com cony es va tacar la samarreta en Josep?
Aquí trobareu la resposta...
Ella i els seus amics van arribar el divendres pel matí des de Gènova.
Com a bons amfitrions que som els vam portar al McDonalds a dinar i després a fer una visita llampec per Torino. (Tenim pendent contar-vos sobre els monuments i llocs interessants de la ciutat.)
Com sabíem que acabarien cansats de tant caminar, els teníem preparat un aperitivo que no oblidaran fàcilment. Podríem explicar que es un aperitivo en poques linies però creiem necessari dedicar-li un article; quan tinguem material fotogràfic prometem fer-ho.
Vam sortir pels Murazzi fins les 6 i vam tornar com vam poder cap a casa. Aquest matí sorprenentment ningú tenia ressaca i hem aprofitat el bon dia que feia per acabar de veure la ciutat.
Un no reconeix que una ciutat es més maca que la seva fàcilment, i més si aquesta ciutat es tan desconeguda com Torino. Abans de marxar ens ho han dit. S'ho han passat molt bé i potser tornen i tot. Nosaltres hem promès anar a veure'ls un cap de setmana.
I el que tots estàveu esperant:
Com cony es va tacar la samarreta en Josep?
2 comentaris:
Ni la mole, ni el museo egipcio, ni Superga... fiesta en casa y Giancarlo; todo un clásico turinés! Con sus "chunguito nº1" sus "cara-cruz y pone norma", y tantos y tantos otros que no se pueden contar, porque Torino hay que vivirlo!
Hasta la próxima, equipo Génova!
PD:Escribid algo gente, que a nosotros nos tienen ya muy vistos.
jajajajaja... mol autentic el video.... es nota k nabes morat xDDD
jajajaj
Publica un comentari