Visites (III)

Després de dies d'absència injustificada tornem a estar aquí amb bastantes (per no dir moltes) coses a contar-vos. La primera, i més important de totes, es que vam rebre la visita de la Núria el cap de setamana passat!!
Ja portavem temps esperant-la amb una mica de nerviosisme perquè era la primera visita que venia expressament des de la seva casa natal fins a Torino només per veure'ns.

Creiem que s'ho va passar bastant bé malgrat que no la vam treure massa de festa (les obligaciones acadèmiques ens ho van impedir!). Però com que som estudiants Erasmus i no uns borratxos (a vegades creiem que es confonen els termes) vam intentar que la Núria veiés la part més cultural de la ciutat tot demostrant un coneixement absolut de la cultura torinesa. Per si ens perdeiem (sol passar sovint), ens va acompanyar la Carmen ja que la pobra no té massa feina (ja que fa Arquitectura**) i, de tan en quan, ens aporta pinzellades de coneixements sobre Torino que van prou bé.

Els tres passant fred (els guants i el barret no són cap muntatge) mentre veiem la Mole des del Monte dei Capuccini.

Els dos passant fred (els guants i el barret no són cap muntatge) mentre veiem el Monte dei Capuccini des de la Mole.

I ja que la Núria no volia ser menys en tema de fotos absurdes, va insistir en fer-se aquesta:

I com en tots els viatges, feta la part túristica (que és la que es conta als pares) toca fer la part de sortir de festa (la que es conta als amics).
Primer de tot, vam anar a fer un aperitivo (buffet lliure a la italiana). Erem uns 30 (no tenim fotos de tots) i vam acabar una mica fart de menjar però ens ho vam passar bé parlant sense criticar a ningú (guinyo guinyo).

Després de que els nostres cinturons diguessin que ja no volien aguantar més la nostra panxa, l'alcohol va començar a fluir pel bar.

Com a bons anfitrions, vam continuar la festa a casa nostra. Vam intentar estar-hi sense fer massa soroll, però jugar a Furor sense cridar no és el mateix. En la foto, l'equip de les noies pensant una cançó amb la paraula "sacerdote" i l'Àlex fent de talp per l'equip dels nois.

La festa va anar degenerant fins que va sortir la part més infantil de tots.

Ja el diumenge, la Núria estava cansada de tanta activitat i vam dedicar el dia a fer la ruta de la xocolota.

D'esquerra a dreta els petits gourmets són: Carmen, Sergio, Josep, Núria i Raquel.

Però,com la majoria de vosaltres hauríeu de saber, a en Ramon no li agrada la xocolata... així que només va acceptar el repte de caminar tot el dia amunt i avall sense poder menjar, fent jurar als "xocolateros" que farien una parada a aquell lloc on es concentra lo bo i millor de cada familia:

Doncs res, que ens ha agradat tenir-te entre nosaltres i que esperem que tornis aviat!!!

P.D. d'en Ramon: Gràcies per l'adaptador!!! Muakisss


** fer Arquitectura = no tenir massa feina molt exigent però tenir-ne molta de poc exigent.