De viatge per...(XIV)

Venècia-Ljubljana (part 2 de 2)

Suposo que encara us enrecordareu que el viatge a Venècia ja estava fet. Aquest segon cop, no vaig anar a Venècia per visitar la ciutat sinó per veure la Biennale de Venècia. La Biennale és una reunió d'arquitectes que es celebra cada dos anys. En ella s'ajunta el més friki d'aquest peculiar sector i presenta les seves visions de la vida. Em vaig quedar sorprés de la magnitud de l'exposició i de la gran quantitat de gent que s'avorreix com per perdre dies de la seva vida visitant aquest tipus d'events. Però en el fons, m'ho vaig passar molt bé.
Abans de que començeu a veure les fotos us aviso que n'hi ha moltes...però es que hi havia coses molt xules, jeje. Començo a entrar en matèria:
La mostra estava dividida per països. Cada país tenia les seves cosetes, els seus projectes...Vam començar per visitar l'stand d'Espanya (molts projectes però de nul·la originalitat) i vam seguir pel de Bèlgica. Els savis belgues tenien 4 sales bastant grans buides però plenes de confeti pel terra. Encara no entenc el significat però m'ho vaig passar molt bé emprenyant a Carmen i...


deixant mostra del nostre gran blog!


Següent destí: Holanda. Els arquitectess tulipans intentaven simular una oficina mitjançant caixes de plàstic. Sincerament, bastant original però poc útil.


Els il·luminats danesos de BIG Architects creuen que l'evolució de Roma ha estat basada en una pizza (veure el seu projecte Uneternal City)


Vamos que a mi o mu fiquen en forma de menjar...o tants planitos m'agobien. Com que em va agradar com estava presentat el projecte us he contat la historia eh, res més.
A partir d'Holanda vam veure exposicions de Serbia, Brasil, Suècia, Rússia, Rumania i un llarg etcétera. Malgrat que els paísos ja s'havien acabat, encara quedava molt per veure...

Una altra historia curiosa sobre un arbre que vam veure per Venècia... El galés Ross Lovegrove ha dissenyat el Solar Tree. Durant el dia, l'arbre és un monument "mut" i absorbeix la llul del sol a través de les corones. De nit, l'energia emmagatzemada fa encendre els LED que iluminaran una part e la ciutat. Un banc situat en la part inferior de l'arbre t'invita a seure en el monument.

La veritat que la mostra estava plena de sales diverses i us podria ficar infinites fotos....






Alguna foto per reflexionar...



Un últim apunt sobre la ciutat: el senyor Santiago Calatrava té l'orgull de ser de les poques persones que han pogut veure el somni de veure construida alguna de les seves obres en la ciutat de Venècia. El projecte és emblemàtic i polèmic a la vegada:
En primer lloc, el pont vol donar una imatge moderna a la ciutat que NO tè (perquè ella mateixa no ha volgut tenir). Exceptuant alguna mostra com la Biennale les mostres de modernitat són efímeres i, un cop acabades, la ciutat torna a la vida que ha portat sempre. El pont es planteja com una estructura d'acer i vidre que, de nit, és espectacularment il·luminat.
Segon aspecte, la seva ubicació no és la més adient:


Si fos arquitecte, que de moment no ho sóc, jo el ficaria entre el ponte della ferrovia i el Rialto o entre el rialto i el de l'academia. No sé, perquè la gent no hagués de caminar tant per creuar el riu...
Un altre aspecte és l'econòmic-temporal: l'any 1996 es va firmar el contracte i es va parlar d'uns costos d'entre 4,5 i 6 milions d'euros. Després d'11 anys el pont fou més o menys innagurat amb pressupost final de més de 16 milions...
Si esteu preocupats us passo amb algun enllaç de d'altres problemes:
1- El pont podria inundar tota la ciutat de Venècia
2- El pont es queda sense innaguració

Doncs bé, el pont en questió....



I per acabar vull que vegeu el que li han fet al pobre pont dels suspirs...


Si es que no tenen vergonya! A tot se l'anomena art avui en dia...aissss. Pobrets vellets que han anat a Venècia a veure aquest pont si s'han trobat amb aquesta barbaritat.

I res, que espero que el col·lectiu arquitectal no s'hagi sentit molt ofés degut a la meva desconeixença del seu camp... malgrat tot, sabeu que us aprecio.