Riga+Jurmala
Aprofitant un petit break d'estudi, aprofito per actualitzar i felicitar-vos les festes.
A finals de desembre en Ramon i jo vam fer un viatge de baix pressupost i en plan romàntic a la capital de Letònia.
Amb els seus 900.000 habitants i banyada pel gran riu Dalgava, Riga ens va acollir amb uns dies freds, plujosos i ventosos.
Aquesta immensa mole d'aigua queda totalment glaçada a partir de desembre-gener.
Vam arribar dissabte i estàvem obligats a catar la nit letona. Teníem un contacte Erasmus a la capital, però ens vam ajuntar amb males companyies (veure imatge) i no recordem gaire bé el que va passar.
El responsable del desastre...
L'endemà, penedits com estàvem, vam decidir dedicar els nostres esforços a visitar la ciutat i a avaluar la societat bàltica.
La ciutat té un interessant centre històric (patrimoni de la humanitat) on es poden veure edificis modernistes mesclats en uns carrers de toc medieval. Fora del centre la ciutat és més aviat trista i destacaríem l'edifici del palau de la cultura d'art gòtic-estalinista.
Tenint en compte que la nostra breu experiència pot ser no significativa, la opinió que ens mereix la gent del país és bastant negativa. Ni a la oficina de turisme ens van tractar amb simpatia! I mira que devíem ser els únics turistes de la ciutat.. Això si, les dones rosses, primes i guapes.
Entre el temps i el tracte rebut el Ramon es va ficar trist i el vaig portar a veure un partit de bàsquet al Riga Arena on s'enfrontaven 1r i 2n de la lliga letona. L'equip local es va imposar sense problemes per 93-62 al Ventspils. Val a dir que ens ho vam passar millor amb l'espectacle que amb el partit.
La ciutat ja no donava més de si i vam agafar un tren i vam ficar direcció al mar esperant que la pluja no ens seguís.
El tren, alegre com els ciutadans.
En 30 minuts vam arribar a Jurmala, coneguda com la perla del Bàltic. Poble turístic per excel·lència on fa uns anys es deixaven veure personatges de la talla de Brezhnev i Khrushchev.
Vam veure moltes cases modernistes que al seu dia devien donar glamour però que actualment el seu estat de deixadesa les fa dignes d'una pel·lícula de por .
El temps ens va fer un amago però tot i que va afluixar, no va parar de ploure en cap moment.
No deixa de ser curiós que fiquin als tríptics turístics que això ^ és la bola del mon més gran de Letonia. ó_Ò??
Si heu arribat fins aquí: o sou el Ramon o esteu esperant que escrigui sobre el McDonalds.
Pels que no sigueu en Ramon, l'informe el farà tard o d'hora.
Comentar que tant el menjar com l'allotjament van ser molt econòmics i de qualitat suficient.
Dormíem per 4€, menjàvem per 3€ i bevíem el mig litre de cervesa per menys de 2€.
Finalment vaig tastar el mundialment conegut Borscht (la sopa de l'esquerra). Em va agradar.
I per concloure, una fotografia amb l'hotel que va allotjar a l'inspector suec Kurt Wallander en el llibre "Els gossos de Riga".
Aprofitant un petit break d'estudi, aprofito per actualitzar i felicitar-vos les festes.
A finals de desembre en Ramon i jo vam fer un viatge de baix pressupost i en plan romàntic a la capital de Letònia.
Amb els seus 900.000 habitants i banyada pel gran riu Dalgava, Riga ens va acollir amb uns dies freds, plujosos i ventosos.
Aquesta immensa mole d'aigua queda totalment glaçada a partir de desembre-gener.Vam arribar dissabte i estàvem obligats a catar la nit letona. Teníem un contacte Erasmus a la capital, però ens vam ajuntar amb males companyies (veure imatge) i no recordem gaire bé el que va passar.
El responsable del desastre...L'endemà, penedits com estàvem, vam decidir dedicar els nostres esforços a visitar la ciutat i a avaluar la societat bàltica.
La ciutat té un interessant centre històric (patrimoni de la humanitat) on es poden veure edificis modernistes mesclats en uns carrers de toc medieval. Fora del centre la ciutat és més aviat trista i destacaríem l'edifici del palau de la cultura d'art gòtic-estalinista.
Tenint en compte que la nostra breu experiència pot ser no significativa, la opinió que ens mereix la gent del país és bastant negativa. Ni a la oficina de turisme ens van tractar amb simpatia! I mira que devíem ser els únics turistes de la ciutat.. Això si, les dones rosses, primes i guapes.
Entre el temps i el tracte rebut el Ramon es va ficar trist i el vaig portar a veure un partit de bàsquet al Riga Arena on s'enfrontaven 1r i 2n de la lliga letona. L'equip local es va imposar sense problemes per 93-62 al Ventspils. Val a dir que ens ho vam passar millor amb l'espectacle que amb el partit.La ciutat ja no donava més de si i vam agafar un tren i vam ficar direcció al mar esperant que la pluja no ens seguís.
El tren, alegre com els ciutadans.En 30 minuts vam arribar a Jurmala, coneguda com la perla del Bàltic. Poble turístic per excel·lència on fa uns anys es deixaven veure personatges de la talla de Brezhnev i Khrushchev.
Vam veure moltes cases modernistes que al seu dia devien donar glamour però que actualment el seu estat de deixadesa les fa dignes d'una pel·lícula de por .
El temps ens va fer un amago però tot i que va afluixar, no va parar de ploure en cap moment.
No deixa de ser curiós que fiquin als tríptics turístics que això ^ és la bola del mon més gran de Letonia. ó_Ò??Si heu arribat fins aquí: o sou el Ramon o esteu esperant que escrigui sobre el McDonalds.
Pels que no sigueu en Ramon, l'informe el farà tard o d'hora.
Comentar que tant el menjar com l'allotjament van ser molt econòmics i de qualitat suficient.
Dormíem per 4€, menjàvem per 3€ i bevíem el mig litre de cervesa per menys de 2€.
Finalment vaig tastar el mundialment conegut Borscht (la sopa de l'esquerra). Em va agradar.I per concloure, una fotografia amb l'hotel que va allotjar a l'inspector suec Kurt Wallander en el llibre "Els gossos de Riga".
5 comentaris:
Ei que d'arribar al final dels posts tb conto que hi arribem més que els interessats an los anànilis mc donald's...
que poca autoestima...
bones festes!
maria
anànilis= anàlisis
m
el primer post que m'acavo... molt maques les fotos però la que més m'ha agradat és la 8ª, el per què me'l reservo...
Demano publicament la dimissió d'aquests dos! Que només escrigui l'Edguer.
NO MACDONALD's = NO PASTAPERDUE
Bon any Torinesos!
Miki
Publica un comentari