Lyon
Després de tants dies ja tocava un viatge! (i una actualització)
I amb qui millor que amb els nostres estimats ex-Erasmus?
Ens van acompanyar Ludo+Bea, Giacomo+Patri i Quim+Elena en plan parelletes, tot i que per votació popular som la parella més atractiva*.
La nostra estada per terres gales va ser breu però intensa.
En Giacomo ens va fer vibrar per carretera com a bon italià.
Vam tastar per primer cop la raclette en quantitats industrials i ben banyada amb vi d'Alba. Som tan gordos que després del tiberi ens vam quedar semi-adormits i no vam poder sortir.
L'endemà vam aprofitar que no teniem ressaca per visitar la ciutat (427 hectàrees són patrimoni de la humanitat). Ramon i un servidor coincidim que no ens importaria viure-hi un temps.
Tipic carrer del centre.
Hotel de Ville de Lyon (ajuntament pels de la LOGSE).
Un cop vam acabar l'ascensió a Fourvière (on algú de l'equip va necessitar oxigen) vam anar a rebentar literalment de menjar a un restaurant tipic.
Però que gordos que som! Només en Ramon es va atrevir a acabar-se el menjar i el que li va costar...
Com ens sentiem malament ens vam proposar cremar una mica de greixos saturats passejant a la vora del Rhone en direcció al Parc de la Tete d'Or.
Quan ja estàvem cansats, vam tornar cap al pis de Ludo, que podria estar perfectament en una ciutat moruna/negruna.
Vist els resultats de la nit anterior vam ser prudents amb el menjar, que no amb el beure i vam sortir enxufadissims a catar la nit lleonesa. Com de costum no hi han fotos.
Ens ho vam passar bé però:
1.- Sortir és car.
2.- Els segurates es fiquen tontos si no vas amb noies.
3.- Els segurates es fiquen agressius si arranques cartells a la seva cara quan no et deixen entrar.
I l'endemà cap a casa.
Au revoir!
*En quant a atracció gravitatoria
Després de tants dies ja tocava un viatge! (i una actualització)
I amb qui millor que amb els nostres estimats ex-Erasmus?
Ens van acompanyar Ludo+Bea, Giacomo+Patri i Quim+Elena en plan parelletes, tot i que per votació popular som la parella més atractiva*.La nostra estada per terres gales va ser breu però intensa.
En Giacomo ens va fer vibrar per carretera com a bon italià.
Vam tastar per primer cop la raclette en quantitats industrials i ben banyada amb vi d'Alba. Som tan gordos que després del tiberi ens vam quedar semi-adormits i no vam poder sortir.
L'endemà vam aprofitar que no teniem ressaca per visitar la ciutat (427 hectàrees són patrimoni de la humanitat). Ramon i un servidor coincidim que no ens importaria viure-hi un temps.
Tipic carrer del centre.
Hotel de Ville de Lyon (ajuntament pels de la LOGSE).
Un cop vam acabar l'ascensió a Fourvière (on algú de l'equip va necessitar oxigen) vam anar a rebentar literalment de menjar a un restaurant tipic.
Però que gordos que som! Només en Ramon es va atrevir a acabar-se el menjar i el que li va costar...Com ens sentiem malament ens vam proposar cremar una mica de greixos saturats passejant a la vora del Rhone en direcció al Parc de la Tete d'Or.
Quan ja estàvem cansats, vam tornar cap al pis de Ludo, que podria estar perfectament en una ciutat moruna/negruna.Vist els resultats de la nit anterior vam ser prudents amb el menjar, que no amb el beure i vam sortir enxufadissims a catar la nit lleonesa. Com de costum no hi han fotos.
Ens ho vam passar bé però:
1.- Sortir és car.
2.- Els segurates es fiquen tontos si no vas amb noies.
3.- Els segurates es fiquen agressius si arranques cartells a la seva cara quan no et deixen entrar.
I l'endemà cap a casa.
Au revoir!
*En quant a atracció gravitatoria
2 comentaris:
Jajajajaja!!! Luego decimos de Ramon, eh, pero vamos de comilona en comilona, y como porque me toca!!! jejeje!!!
Y no había nada de Saint-Exupery por allí?? No sé, "casa en la que nació" o algo así....
Por cierto, el lamentable caso del cartel arrancado ya se dio en Torino, un día que pasamos por el Tarantula ese...
Només veure la primera foto jo també he pensat que sou la parella més guapa! Molt bona crònica Josep! Cuideu-vos!
Publica un comentari