pastaperdue's blog

Comiat

2009-07-06T16:31:00.001+02:00

Després de mesos d'un estat de deixadesa profund, pengem aquest video per acabar-nos de despedir de la ciutat i dels amics. Han estat dos anys tremendohs que tardarem en oblidar.

Saluti a tutti!

La mala sort ens persegueix...

2009-04-19T18:05:00.012+02:00

Després dels moments de desesperació viscuts a causa de l'episodi de la manca de paper per rentar-nos el culet, ens està seguint un altre ésser maligne: els terratremols!!!

No vam comentar res de les desgràcies de la zona del Abruzzo (pels que us eu preocupat, gràcies.... però Piemonte i Abruzzo estan a més de 500 quilòmetres) però realment és una llàstima. El nostre minut de silenci envers les víctimes.

Ara bé, avui mateix ha saltat l'alarma !!!!!! Segons hem vist (aviat ho veureu vosaltres pels diaris i TVs) una nova ona de terratremols ha tingut lloc al Piemonte!!!!!!! i nosaltres sense haver fet el testament encara.

Sembla ser que l'epicentre s'ha situat entre Bra i Alba (al sud de Torino) i s'ha quantificat en un terratremol de 3,9 en l'escala Richter. Mapa lingüístic (així us culturitzeu més) del Piemonte per poder veure on està el poble de Bra:

I un acudit (o no) sobre el poble de Bra:

Com es diu la companyia de gas de Bra ????

Fotografia del cartell sencer que demostra que no és cap montatge.

Merci al Xavi per enrecordar-se del nostre blog tan seriós i de noticies fresques.

Aproftant l'avinentesa obrirem en breu un número de comte on podeu ingressar diners a les víctimes de Pastaperdue

Per a més informació:
Diari la Stampa
Il tempo
La Repubblica

I puto Ramon apren a publicar!

De viatge per...(XX)

2009-04-16T07:59:00.007+02:00

Lyon

Després de tants dies ja tocava un viatge! (i una actualització)
I amb qui millor que amb els nostres estimats ex-Erasmus?

Ens van acompanyar Ludo+Bea, Giacomo+Patri i Quim+Elena en plan parelletes, tot i que per votació popular som la parella més atractiva*.

La nostra estada per terres gales va ser breu però intensa.
En Giacomo ens va fer vibrar per carretera com a bon italià.
Vam tastar per primer cop la raclette en quantitats industrials i ben banyada amb vi d'Alba. Som tan gordos que després del tiberi ens vam quedar semi-adormits i no vam poder sortir.

L'endemà vam aprofitar que no teniem ressaca per visitar la ciutat (427 hectàrees són patrimoni de la humanitat). Ramon i un servidor coincidim que no ens importaria viure-hi un temps.

Tipic carrer del centre.

Hotel de Ville de Lyon (ajuntament pels de la LOGSE).

Un cop vam acabar l'ascensió a Fourvière (on algú de l'equip va necessitar oxigen) vam anar a rebentar literalment de menjar a un restaurant tipic.

Però que gordos que som! Només en Ramon es va atrevir a acabar-se el menjar i el que li va costar...
Com ens sentiem malament ens vam proposar cremar una mica de greixos saturats passejant a la vora del Rhone en direcció al Parc de la Tete d'Or.

Quan ja estàvem cansats, vam tornar cap al pis de Ludo, que podria estar perfectament en una ciutat moruna/negruna.

Vist els resultats de la nit anterior vam ser prudents amb el menjar, que no amb el beure i vam sortir enxufadissims a catar la nit lleonesa. Com de costum no hi han fotos.
Ens ho vam passar bé però:
1.- Sortir és car.
2.- Els segurates es fiquen tontos si no vas amb noies.
3.- Els segurates es fiquen agressius si arranques cartells a la seva cara quan no et deixen entrar.

I l'endemà cap a casa.
Au revoir!

*En quant a atracció gravitatoria

Situacio desesperada

2009-04-09T11:54:00.002+02:00

Ningú s'esperava arribar a DEFCON 1 però malauradament vam haver d'activar el màxim nivell d'alarma al pis desprès de quedar-nos sense cel·lulosa (en qualsevol de les seves formes) per a netejar-nos el cul.

Ja es trist que abans d'anar a comprar recanvis, s'acabés el cartró marró de mitja dotzena de rotlles (com el de la imatge), tota la propaganda del súper, una revista d'aeronàutica que estava per allí (incloses la portada i contraportada de paper satinat). L'útima persona que es va trobar sense cel·lulosa, va haver d'eixugar-se amb les cortines que, evidentment, ja no ens acompanyen.

Des d'aquí, podeu firmar als comentaris a favor que l'Edgard robi paper de la uni per a que fets tan lamentables com els descrits no tornin a passar.
Moltes gràcies, Josep i Ramon.

Eurocup (dies 1,2,3 i 4)

2009-04-07T11:51:00.002+02:00

No sabeu el greu que em sap no haver actualitzat en tots aquests dies però la veritat és que han estat uns dies molt intensos en els que m'aixecava molt d'hora i anava a dormir molt tard. Sabeu que pensava amb vosaltres però vaig pensar que el millor de tot era fer un recull de les millors imatges un cop acabada la final i llestos.

En la foto l'italià Scariolo (entrenador del Khimki) que el pobre va tenir que soportar bastants càntics tipo "Scariolo,Scariolo hijo de p***"

I aquest any si que em vaig fer fotos mentre desenvolupava el meu treball. Això de fer de mopero és més cansat del que sembla, sempre estás en tensió; qualsevol cosa pot passar!

Si, el d'allí baix a l'esquerra és servidora...

Foto amb un de l'equip i amb la nova copa que s'estrenava aquest any.

Durant una de les semifinals van premiar als campions del 3x3 que s'havia celebrat la setmana anterior i ens van fer sortir al mig de la pista. Em van fer ficar una jaqueta perquè no era plan de que un voluntari fos premiat amb unes entrades per la final 4 de l'Eurolliga i una pilota de l'Eurocup, semblaria tongo i tal.

2 apunts sobre la foto:
- Les cheerleaders són bastant bastant bastant justetes.
- El de la meva esquerra és el presi de l'Eurolliga.

I dir que he trobat un nou ídol: Chuck Eidson del Lietuvos Rytas. Aviat crearé el seu grup de fans al Facebook (si ningú ho a fet ja).

I una mica de cotilleo...fotos amb famosos:

Matt Nielsen, australià que a mitja temporada va deixar tirats als que al final van ser campions; molt hàbil l'artista. Però va ser el jugador del València que més em va agradar, i amb diferència! (Ojo a Maserati del meu darrere)

Romualdas Brazauskas, famós àrbitre lituà conegut per la seva nefasta actuació en la final olímpica de Pequin. El tio, quan se va enterar que sabia espanyol em va recitar els insults que sabia: c*****n, hijo de p*** etc etc molt majo ell per això.

Isiah Thomas, per qui no el conegui aquí.

I més o menys això seria el recull dels 4 dies. Se que ha estat una mica justet i que em deixo moltes coses però ja us ho contaré amb persona que queden més clares les coses.

P.D. Lietuvos Rytas en lituà vol dir "matí de la Lituania". Vaya nom més cutre per al campió

Eurocup (dia 0)

2009-04-01T23:16:00.006+02:00

Pels més enterats, ja sabeu que demà comença la Eurocup aquí a Torino.

Com l'any passat intentaré anar escribint les meves experiències i les meves fotos robades amb els VIP (tot i que com a voluntari no ho hauria de fer i m'hauria de deure al meu treball....).

I aquí les primeres fotos.....

- la del pavelló on es disputaran tots els partits: el Palaisozaki (capacitat per a 12.000 persones**)

- la de la sala de premsa:

on surto contestant a les preguntes dels periodistes després de guanyar el 3x3 que es feia al mateix pavelló amb un suculent premi d'unes entrades per anar a la Final a 4 de l'Eurolliga que es farà a Berlin.
- foto dels campions dels 3x3

Donc res, que us espero tenir informats...

**12.000 persones. Tot i que en teoria només estarà obert la part baixa del pavelló (6.880 cadires)

De viatge per...(XVIII)

2009-03-25T10:47:00.014+01:00

Doncs bé, com diu el títol us explicaré les coses que m'han anat passant en les últimes visites a Madrid. Suposo que molts us pensareu que ara ficaré un book de fotos de Ramon enyonyat amb Carmen...però no, no patiu!!! Malgrat tot, sempre us tinc (tenim) presents per ficar material de qualitat!!

Doncs bé, només arribar a Madrid em vaig dirigir a l'organisme de benvinguda, a veure que em deien com a persona forànea....

Com a bon guiri...vaig deixar-me endur per l'oferta de Madrid que més està de moda, la Cow Parade. En definitiva, que aprofitant que havíem de fer tursime...vam anar a veure vaques pintades per la ciutat:

Davant la puerta de Alcalá, miralá miralá.

La vaqueta preferidia pels crios...

La vaqueta preferida per les noies...

La vaqueta que em volia encular...

la vaqueta indepent....

la vaqueta centre comercial....

la vaqueta voladora....

la vaqueta besitos.....

No podien faltar les meves aficions "basquistes" així que la vaig tenir que enganyar per anar al Magariños que feien una festa els de l'Estudiantes amb els crios i al Vistalegre a veure al Madrid contra el Berlín:

foto amb Carlos Suarez... que ens diu després de demanar-li la foto: " Bueno vale, pero rápido que mi madre me echará la bronca si llego tarde a comer" juas juas... La veritat que ens va caure molt béen Carles!!

I l'altra amb el gran pancho Jasen.

I un cop a Vistalegre, foto de la presentació de l'Alba de Berlín.

Una altra de les visites preparades per Carmen va ser la d'Alcalá d'Henares. Poble conegut perquè:
-apareix, no tinc molt clar el per que al google maps com si fos una de les principals ciutats d'Spain (que no dic que no ho sigui eh! només dic que és curiós).
-albergar una de les majors colònies de cigonyes d'Europa:

- haver estat declara ciutat patrimoni Mundial per l'Unesco l'any 1998.
- tenir una Universitat de gran prestigi. Hem sap greu pels complutenses (gentilici dels d'Alcalá) pero l'Universitat de Lleida va ser creada 200 anys abans (1300 enfront 1499). Així que els portem 200 anys d'avantage estudiant...
I unes quantes fotitos que il·lustren la nostra presència allí:

Foto davant del que "diuen que és" la casa natal d'en Cervantes i juntament amb en "Quixot i en Sanxo".
I altres prespectives del poble (que sense saber com...té més de 200.000 habitants, no t'ho perdis)

Un dels altres dies el vam aprofitar per anar al museu de l'aire (no s'havia de pagar entrada així que allí estavem). Vam fer moltes moltes fotos i li podria dedicar un post especial al museu però tampoc convé avorrir-vos. Les més destacades serien:

Carmencita possant davant d'un mosca Bell de colors...

Des de l'interior es podien veure les cabines dels dos avions, però desde fora la pespectiva era força curiosa.

Així per culturitzar-me i tal...ejem ejem.

I una mica de bitxitos espacials per anar avançant el rpojecte final de carrera.

I que res millor a fer un dissabte que anar-nos-en de barbacoa!! Ens en vam anar a Chiloeches, al costat de Guadalajara.
Els companys el·legits van ser els del coro on canta Carmen (balanç del coro: 0 friki-arquitectes, bastants de ciències amb qui poder parlar).

La veritat que m'ho vaig passar millor del que em pensava, vaig començar a guanyar colorete per l'estiu, vaig apendre jocs nous aplicables als crios de la Seu, vaig menjar com un tossinet i vaig descobrir les meves passions musicals (tranquils que no em vaig ficar a cantar amb els del coro...).
I, ja per acabar, uns quants WTF que vaig trobar per Madrid.....

Malgrat el fred que assolava, amb una jaqueta prima vaig poder passar tota la setmana. És que els de Lleida som lo millor!

I aquest segon...en fin, sense comentaris.

I un altre trobat a Alcalá que malgrat la crisis segueixen buscant treballadors.

I foto amb el grandíssim Agustín Jimenez al que vam anar a veure en un dels seus monòlegs. Qui no el conegui....que miri això:

I res, que com sempre, que m'ho he passat molt bé amb tu i que ja tinc ganes de tornar i ...que ja et trobo a faltar julinnnnnn

Cas 9: Mcdonald's de Bergamo

2009-02-27T10:43:00.005+01:00

Número d'estudi: 9

Localització: Bergamo
Adreça: Piazza Marconi 1
Dia de l'experiment: 02/02/2009
Hora de l'experiment: 13:18
Prova del delicte:

Tot i que Bergamo es coneguda per albergar un dels aeroports internacionals de Milà, crec que hauria de ser coneguda també pel conjunt arquitectònic de la seva ciutat. Realment val la pena veure les muralles, les esglésies o les casetes medievals. I com a curiositat, i pels més fungoleros, l'equip de la serie A "Atalanta" és de Bergamo i el seu nom deriva d'una divinitat grega famosa per les seves habilitats en l'art de la caça. Feta l'introducció, dir que vaig agafar un dia una mica gris i la ciutat estava completament nevada i li donava un toc molt romàntic.

FACTORS EXTERNS

Local: Tenia dues plantesles quals estaven plenes de taules i cadires que estaven ocupades al 95%. Estava ple de canalla que suposo que els diners que els seus pares els hi donaven per menjar al menjador de l'escola se'ls gastaven en una hamburguesa. No em pronunciaré sobre si quan tingui fills (d'aquí a que els tiingui potser han desaparegut els Mcdonald's) els deixaré anar o no al Mcdonald's però no crec que sigui el més adient per un nen jove alimentar-se a base d'hamburgueses (malgrat tot, m'he acabat pronunciant) Puntuació: 6
Situació i aparcament: És molt comú aquí a Italia que el Mcdonald's estigui davant de les estacions de trens. Així que si ets un motxilero que vol veure molts Mcdonald's en poc temps és fàcil localitzar-los. El problema és que la ciutat que val la pena visitar dista una miqueta de l'estació. Si en qualsevol moment vols fer una pausa mentre visites el casc antic...t'has de desplaçar fins a la part baixa de la ciutat el qual no és gens agradable. Tabé et pots arriscar i anar a qualsevol altre restaurant...però no estem per fer provatures estranyes en la nostra edat.. Puntuació: 6
Decoració, mobiliari i netedat: La veritat que em va passar desapercebuda. Això vol dir que no destacava. L'únic "weird" eren els "cubrebandejes" de paper que tenien certa decoració nadalenca. I aprofitant que es valora la netedat (crec que encara no ens haviem centrat mai en aquest aspecte), remarcar que la crisi deu estar fent reduir el personal a bord dels mcdonald's perquè quan vam acabar de menjar les papeleres estaven totes plenes. Una mica de porfavor i menys despatxar i més netejar!! Puntuació: 4
Serveis: No se com explicar això...però em sap bastant greu veure 5 noies esperant i que el lavabo per a nois estigui buit. Des d'aquí fem una crida als labvabos bisex. Seria un gran avenç en temps i en tot. I malgrat que poca gent havia xafat el bany dels homens...estava bastant brut. Puntuació: 5
Rapidesa en el servei: Era un dels típics restaurants que deuen estar acostumats a rebre grans quantitats de gent en certs moments del dia. Es notava que estaven acostumats a anar per feina. Puntuació: 8

FACTORS INTERNS:

Preu: Un eural que li dona una alta puntuació seguint, com sempre, la taula de relacions preu-puntuació. Puntuació: 10

Simetria: Si mireu la foto veure que l'hamburguesa té un bulto a la part esquerra (dreta per vosaltres). A part sembla que el formatge estigui desafiant les lleis de la gravetat i, enlloc de deixar-se caure cap avall, va cap amunt Puntuació: 5

Temperatura: Bé, val a dir que bé. La van fer ràpid i al punt. Puntuació: 9

Textura: Malgrat l'aspecte inicial, el meu paladar va quedar bastant sorprés de la manera tan natural com els meus queixals van perforar la cheese. Una molt grata sorpresa, la veritat. Puntuació: 8

Ingredients: Tot i que part del formatge es debia d'haver quedat en l'emboltori, la resta d'inregdients estven llestos per anar a conèixer Món (notis l'ironia). Puntuació: 8

I una foto que reflexa tres coses:
1- Efectivament Bergamo estava nevat.
2- La motixl·la no és meva però potser un dia agafem i anem a fer de motixl·leros per Itàlia anant de Mcdonald's en Mcdonald's.

ALTRES:
+0,2 per tenir la figureta de Ronald. Si torneu a mirar la foto de la façana el veureu que el pobre està al balcó soportant la pluja però mantenint una rialla en la boca

+0,2 per tenir Mcland. Estava ple de canalla amb pares i em va fer una mica de cosa ficar-me per allà a fer fotos. I com que la cosa de fer-se fotos amb nens petits no està massa ben vista per la societat vaig creure millor no fer-me-la.

NOTA MITJA FACTORS EXTERNS:	5,8
NOTA MITJA FACTORS INTERNS:	8,0
MITJA:	6,9
ALTRES:	+0,4
NOTA FINAL MCDONALDS DE BERGAMO	7,30

Visites (XIV)

2009-02-24T12:19:00.014+01:00

Doncs més que una visita de rigor, va se semblar una retrobada de parejitas:

Per ordre d'aparició: Ramon, Carmen, Maria, Júlia, Anna i, a sota, Ramon.

Com que el primer dia van arribar una miqueta tard i, per poder sopar, van tenir que anar a veure un "gran" partit de bàsquet, ens va donar temps a fer poca cosa. Just per sopar i sortir de festa. El més lamentable del sopar va ser la poca (per no dir nul·la) col·laboració de les dones (excempta Carmen per arribar l'endemà) com es pot veure en la foto:

Accepto que la Maria no fes res (recordem que va venir amb crosses des de Lleida, més de 1000 km a peu). Però la Mung no va fotre puto brot, que quedi ben clar. Com a càstig, en la següent foto on es veu el gran sopar que els homes vam preparar, elles no apareixen.

De la resta de la nit millor no ficar fotos que la nostra imatge ja està molt devaluada, però la dels nostres invitats encara no.
Ja divendres, ens vam dedicar a voltar per la ciutat i gaudir de les meravelles que ens podia oferir....

Us heu salvat del tomatazo aquesta vegada...

Júlia-somriure-preparat davant de la Mole. La Maria també té una foto igual però...se siente.

L'Eduard que sempre fa cas del que li diuen...

I a continuació foto de las parejitas des de la Mole....que tendre, ois.

I quan ja estaven tornant a casa del nostre passeig ens vam trobar una mini-trobada de cotxes que estaven preparats per sortir a disputar el Rallye de Monte-Carlo de cotxes històrics.
Fotos de tots fent el tonto amb els cotxes. N'hi havia tants que se'ns va fer impossible fer-nos fotos amb tots.

Les tres mosses mostrant un Renault Alpine... es nota que no n'entenen de cotxes.

Encara que sembli un 600... al buscar el model m'he trobat en que és un Steyr-Puch 650.

Eduard que amb el seu sou de químic hauria de treballar 2 o 3 vides per poder-se comprar un Jaguar com el de la foto. Però el xaval està feliç i tot eh, no us penseu.

Ramon i Carmen davant del Porsche 911 de color taronja.

No és que la Mung faci el mongui, fixeu-vos que a dins del Porsche 356 C hi ha un home dormint...curiós.

Però per a curiós i WTF, aquest Renault 12 Gordini d'un parell d'talians amb patrocinador Caja Madrid:

Suposem que en cas d'accident mortal és bo saber el grup sanguini de cada un dels ocupants del vehicle. I suposo que el de les lletres més grans serà el conductor.

Després de veure l'exposició ja marxavem cap a casa però per davant nostre va passar l'autobus de la Juventus. Malgrat el fred que feia ens vam apropar a veure que donaven per allà.

Davant nostre van passar l'entrenador (Carlos Ranieri) i el txec Nedved. Però el que nosaltres voliem era fer-nos la foto amb algun conegut per després poder vacil·lar als que no eren amb nosaltres.
Com que no sabiem si les estrelles de debó havien arribat, i per no tornar a casa amb les mans buides, vam agafar el primer que va passar i el Julià es va fer la foto amb ell. L'elegit fou Christian Molinaro:

I el moment més esperat per tots... (més que la foto amb el senyor Ramon) era fer-se una foto amb l'idol local de Torino, amb la persona que li va marcar un parell de gols al Madrid (que per cert, el Julià es va encarregar de recordar-li), ni més ni menys que amb Alessandro, Alessandro del Piero:

En la foto: Julià, Ale, Ramon i Eduard (Carmen fent la foto xD)

I no patiu, ara que ja som amics amb Ale (vol que li digui així), les properes visites tenen assegurada una foto amb ell.

I quan vulgueu tornar a passar per aquí serà un plaer tornar-vos a acollir. Enguen, ens la veiem!

Vendetta divina?

2009-02-23T16:10:00.005+01:00

No se si ha estat ajut diví o el que... però estic molt feliç. Us explico el perquè:

Teòricament els meus dos companys de pis van acabar examens el passat dijous mentre jo acabo demà. El millor de tot és que desde divendres al matí els dos han estat al llit perquè estan malaltets. Em ric d'ells, ju jajajaja (espero que no em fiqui malalt).
El preocupant del cas es que avui l'Edgard s'ha aixecat ple de grans pel cos (per TOT el cos). Sembla ser que la seva mare li ha diagnosticat la sarampió però no n'estem segurs. Estudis han demostrat que el nostre pis conté un bioclima especial on hi poden sobreviure tot tipus de bestioletes patògenes.

Des d'aquí m'agradaria crear un grup per tal que l'Edgard anés al p*** metge abans de que ens infecti a tots amb el que sigui que té.

Petons

P.D. Dimecres m'en torno a la península ibèrica. Potser sóc el propagadaor de l'enfermetat per tot el país hispànic....

V per Vendetta (2a part)

2009-02-18T15:21:00.004+01:00

Com ja vam fer en la primera part de V per Vendetta dividirem el comando en dues parts i així us quedarà més clara la idea de com ha anat tot.

PREPARACIÓ:
Us donarem una llista dels passos que hem seguit per fer aquest comando.

1- Trobar un company de pis que hagi tornat a casa de visita i et deixi la seva habitació lliure per ser manipulada.

2-Anar al súper i comprar 400 gots de plàstics (els més barats, si es pot elegir).

3- Col·locar els gots de manera ordenada. Sembla que no però va ser una experiència molt relaxant. Ens estem plantejant crear la "vasoteràpia". A part del fet de col·locar-los, el fet que el que els hagi de treure sofrirà, et relaxa encara més.

4- Un cop acabada la feina, inmortalitzar el moment amb moltes fotos. Un cop fetes les convencionals, pots inclús recrear-te i fer-ne d'artistíques.

5- Si pots fer un video per explicar el que has fet als ciutadans del món , encara millor.

DESENLLAÇ:

Suposo que aquesta era la part més esperada. Malgrat que l'Edgard sigui una persona pacífica i no reaccionés amb la virulència esperada per tots.
De tota manera, les fotos i el parell de videos no tenen pèrdua.

Per ficar-vos en situació. En el primer video, deixem grabant la càmara i ens amaguem a l'habitació d'en Josep. L'Edgard arriba al pis i es troba que no hi ha ningú i totes les altres portes de la casa (cuina, WC i habitació d'en Ramon) estan tancades amb clau (potser sentiu sorolls durant el video deguts a cops de l'Edgard contra les portes):

Ja descobert tot el "percal", acompanyem a l'Edgard en la seva aventura per recomposar l'habitació.

Possibles contenedors dels gots que hi havia a l'habitació de l'Edgard. Tots ells els vam guardar a casa dels veïns. Veureu que l'Edgard, durant el video, busca el cubell blau i l'escorredor vermell del primer pla.

A tenir en compte:
- Lo fàcil que és dominar a persones que estan desesperades.
- El got de damunt de l'armari el va ficar en Santi.
- Tinc la conciència tranquil·la.

Making-off de V per Vendetta (2a part)

2009-02-14T11:08:00.007+01:00

Com que hem vist que esteu desesperats i no volem que us talleu les venes esperant veure la reacció de l'Edgard al comando que li hem fet...us avançem el making-off.
Esperem que us agradi.

Si tot va bé demà tindreu el desenllaç....

P.D. Felicitats atrassades al Julià.
P.P.D. Abans que arribi l'Edgard a casa estem oberts a suggeriments.
P.P.P.D. El fet que parli amb lleidetà tancat em fa tenir el llavi de costat...en realitat no sóc així eh
P.P.P.P.D. En Santi i la Marta han col·laborat en el comando. I tota la resta dels amics de l'Erasmus s'han rigut de l'Edgard i segurament vindran a casa a veure la seva reacció.

Teaser trailer V per vendetta (2a part)

2009-02-07T22:35:00.002+01:00

Molt aviat a pastaperdue

WTF mensil (XII)

2009-01-25T10:00:00.002+01:00

Seguint amb la nostra missió de recollir tots els WTF del nostre Erasmus, avui ens centrarem amb la nostra estimada Mensa (menjador universitari per als de la LOGSE).

Tindran la patent d'aquest enginyós sistema de subjecció d'extintors?

Algun cop us heu preguntat com quedarien els vostres genitals després de banyar-vos a les radioactives aigües de Springfield?

Qui ens havia de dir que trobaríem la resposta a la nostra estimada Mensa.. WTF!

Fins i tot parla!

V per vendetta (1a part)

2009-01-23T11:45:00.009+01:00

En resposta als atacs de xosepito m'he vist obligat (amb la col·laboració d'Edgard) a tornar els "serveis prestats" durant aquests dies. Tots sabem que en xosepito és una persona molt ociosa que aprofita qualsevol moment per fer activitats extraescolars. Doncs bé, aprofitant que se n'havia anat de casa a nedar i la seva habitació estava lliure per ser atacada...

El que vam fer és traslladar la seva oficina d'estudi al balcó de manera que quan arribés a casa es trobés que algú li havia robat les coses. Se que és de nens petits fer això...però val la pena veure com va quedar tot montat. I el millor és que després de riure una estona, és el xosepito es quan ho ha de ficar tot al seu lloc.

Us deixo amb el recull d'imatges i videos de el nostre treballet.

PREPARACIÓ

Edgard jugant amb el xosepito de joguina

xosepito de joguina estudiant al balcó de casa

Iniesteeeeee

DESENLLAÇ

P.D. L'Edgard i servidora treballem d'ofici i per encàrrec. No dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres si necessiteu dels nostres serveis.
P.D.2 Per inicar els draps bruts de l'Edgard...00:34
P.D.3 Mare, al final he aprovat eh!

Draps bruts

2009-01-20T15:46:00.004+01:00

Sé que estic jugant amb foc amb la publicació d'aquest post, però tot sigui pel bé del blog que últimament està una mica pansit.

Fa uns minuts en Ramon ha fet una de les seves "ramonades" que he cregut adient compartir amb tots vosaltres.
Després d'una setmana per decidir si es comprava o no un vol a Madrid des de Milano, avui ho ha fet, però reservant Madrid-Milano Milano-Madrid per aquest ordre (sort que valen 4 duros...).

Ole, ole, ole.

Apa, quedeu-vos a gust amb els comentaris.

No friends on powder days

2009-01-17T19:27:00.005+01:00

Tal com diu el títol (no original), avui he anat sol a Bardonecchia a catar el "hiperpaquet" que va caure fa una setmana.

No m'he endut la càmera però la imatge de sobre us pot donar una idea del panorama.

Sense paraules.. de 9 a 16.30 esquiant sense parar. La última baixada m'ha caigut la llagrimeta del mal de cames. I es comenta que d'aquí dos dies nou temporal de neu ^^

Final Eurocup (ex-ULEB CUP) a Torino

2009-01-15T17:56:00.010+01:00

Si ja fa un any vam anunciar el que va ser la primera ULEB CUP a la nostra ciutat... estem orgullosos d'anunciar-vos que aquest any també es tornarà a disputar aquí!!! jijiji. L'únic que ha canviat és el nom. En lloc de dir-se ULEB CUP ara es diu EUROCUP.

Suposo que ho han canviat perquè prestava una mica a la confusió... es com si algun trofeu europeu es digués FIFA, no tindria massa sentit.

Trofeus del MVP (Rodolfo Fernandez), del guanyador (Joventut de Badalona) i del que va quedar en segon lloc (C.B. Girona) que es van donar l'any passat. Suposo que aquest proper any canviaran de forma, no?

Un cop reflexionat sobre el nom..dir-vos que, com l'any passat, esteu totes convidades a estar per casa nostra si voleu venir a veure la final. dels dies 2 al 5 d'abril No fa falta dir que intentaré tornar a ser el mopero oficial de tant prestigiós event.

Per si us pregunteu quins equips espanyols (dic espanyols perquè no n'hi ha cap de català) poden arribar a tal final... doncs, ja només queden iurbentia Bilbao i Pamesa València (com l'any passat). Esperem que en el nostre contacte en el Pamesa pugui tornar-nos a saludar!!

Us deixo amb algunes fotos de l'any passat....

Actualització: vec que els d'ACB s'han copiat la prímica de la meva notícia... quina falta de serietat eh! Almenys que em citin com una de les fonts.

Actualització 2: m'he fixat que la notícia va sortir per Europa Press i altres pàgines l'han anat copiant. El que no entenc es com han pogut difondre la notícia inclús abans de que fos pública a tarvés de la pàgina de la pròpia Eurocup. Tot i així era uns ecret a veus que es tornaria a fer aquí la final. I no se perquè...

45h de nevada NON STOP!!

2009-01-12T23:31:00.012+01:00

Salve!

Com dirien a Polònia: "Moooooooooooooooolt bona niiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!! Sens presenteeeeeen una dieeeeeeees fredooots, humidoooooots i nevadots". Doncs sí, aquí a terres Piemonteses fa un fred que pela i la conseqüència ha esta més que contundent: més de 45h de nevada NON STOP, una horeta de calma, mitja hora de pluja i a tornar a nevar. Ara surto de casa per la finestra.
Va, no us faig espera més, aquí teniu unes fotos del primer d'aquest dos dies de nevada intensa. Un d'aquells dies en que tot és bonic i veure la neu al sortir al carrer t'arranca un somriure:

Cruïlla dels carrer Emanuele Secondo i Madama Cristina (dia1)
La mateixa cruïlla des d'un altre angle (dia1)
Carrer Marconi (dia 1)

Carrer Gioseppe Giacosa (dia 1)

Angle superior: Carrer Gioseppe Giacosa (dia 2)

Porta unes 30h nevant i ara ja no fa tanta gràcia. Anar a menjar a la mensa de Via Ormea és tota una aventura i acabes amb els pantalons xops.

La Silvia i un servidor davant de la mensa de Via Ormea (dia2)

Davant la mensa de Via Ormea (dia2)

La típica bola de neu...aquest del santi és més basto que una espardenya

Apa doncs, per avui això és tot, espero que us hagin agradat les foto (gràcies Santi per les que m'has passat).

No voldria encasellar-me com a meteoròleg del Pastaperdue's blog ni que us penseu que estic obsessionat amb la neu (que una mica sí, m'encanta esquiar), però "la nostra obligació com a bloguers és mantindreus al dia de les nostres peripècies", ...o això em van dir... així que estava obligat a fer el post. De totes maneres prometo canviar de tema en la meva següent entrada.
Salutacions a tothom i, encara que per molts ja s'han acabat, felices festes i que tingueu un molt bon any 2009!!! ;)
PD: ja he actualitzat el meu perfil pesats (Nuri també va per tu).

Que n'és de....

2008-12-28T13:18:00.008+01:00

Alex!

Per intentar no oblidar el passat any Erasmus, intentarem fer un seguiment (això nostre frega el pur periodisme rosa ja) de la vida dels que van ser els nostres companys. Com que aquests dies estem a casa i no ens passen coses interessants per Torino...ens dediquem a aquestes periodisme de segona.

En aquest primer capítol parlarem d'Àlex, l'enginyer mig gaditano mig maño.

El seu accent és difícil d'ubicar el primer cop que parles amb ell...
Doncs us contem...aquest home ja és enginyer industrial (qui ho pogues dir ....aiss) i s'ha ficat a treballar en una empresa d'aerogeneradors i, tot hi estar lluny de casa, diria que la vida li va prou bé. En una de les meves visites a la kapital d'Espinya vam (Carmen i servidora) aprofitar per anar-lo a veure a Motilla del Palancar (província de Cuenca!!):

Si es que està a Cuenca de tot aquest poblet!!

Doncs això, el xaval està aprenent el "vell" ofici de construir molinets. En realitat, del que s'encarrega és de la posta a punt dels convertidors.

Que sembla que no, però un convertidor d'aquests deu fer uns 2,5 metres d'alt i 3 d'ample!!

I per a que us feu una idea de com són de grossos... es que sembla que no però ho són molt eh!!
Els que vam anar a veure feien uns 80 metres d'alçada i les seves pales mesuraven uns 35 metres.
La gòndola, la part de dalt que conte el propi (-aero)generador, també ocupa bastant. En la foto, es veu el procés de muntatge d'un d'ells:

I pels que us ho heu preguntat sempre... que hi ha dins de la torre d'un molí d'aquestes?? Doncs a més dels convertidors dels que hem parlar abans (si, les torres fan uns 3 metres d'ample) hi ha espai per unes ecaletes que porten a la part de dalt.

Doncs res, espero que us hagi portat a interessar-vos una miqueta més pels aerogeneradors.

WTF letó (XI)

2008-12-27T20:35:00.000+01:00

Com no hi ha viatge sense WTF, aquí teniu el que vam trobar durant la nostra estada a Riga:

En primera posició: tenda per a politoxicòmans.

Si, és possible superar l'encert del nom anterior, que deuen vendre aquí?

I per als més atrapats, un remember comestible de primer de carrera:


tipus

    animacio = taula [1..MAXF] de frame
      frame = tupla
            r:rodona
            q:quadrat
            text:cadena
            fons:color
      ftupla
      text = taula {1..MAXC] de caracter
      rodona = tupla
            pos:posicio
            radi:enter
            col:color
      ftupla
      quadrat = tupla
            pos:posicio
            tam:enter
            col:color
      ftupla
      color = tupla
            r, g, b:enter
           ftupla
      posicio = tupla
            x, y: enter
      ftupla
ftipus

De viatge per... (XVII)

2008-12-24T17:24:00.003+01:00

Riga+Jurmala

Aprofitant un petit break d'estudi, aprofito per actualitzar i felicitar-vos les festes.
A finals de desembre en Ramon i jo vam fer un viatge de baix pressupost i en plan romàntic a la capital de Letònia.

Amb els seus 900.000 habitants i banyada pel gran riu Dalgava, Riga ens va acollir amb uns dies freds, plujosos i ventosos.

Aquesta immensa mole d'aigua queda totalment glaçada a partir de desembre-gener.

Vam arribar dissabte i estàvem obligats a catar la nit letona. Teníem un contacte Erasmus a la capital, però ens vam ajuntar amb males companyies (veure imatge) i no recordem gaire bé el que va passar.

El responsable del desastre...

L'endemà, penedits com estàvem, vam decidir dedicar els nostres esforços a visitar la ciutat i a avaluar la societat bàltica.

La ciutat té un interessant centre històric (patrimoni de la humanitat) on es poden veure edificis modernistes mesclats en uns carrers de toc medieval. Fora del centre la ciutat és més aviat trista i destacaríem l'edifici del palau de la cultura d'art gòtic-estalinista.

Tenint en compte que la nostra breu experiència pot ser no significativa, la opinió que ens mereix la gent del país és bastant negativa. Ni a la oficina de turisme ens van tractar amb simpatia! I mira que devíem ser els únics turistes de la ciutat.. Això si, les dones rosses, primes i guapes.

Entre el temps i el tracte rebut el Ramon es va ficar trist i el vaig portar a veure un partit de bàsquet al Riga Arena on s'enfrontaven 1r i 2n de la lliga letona. L'equip local es va imposar sense problemes per 93-62 al Ventspils. Val a dir que ens ho vam passar millor amb l'espectacle que amb el partit.

La ciutat ja no donava més de si i vam agafar un tren i vam ficar direcció al mar esperant que la pluja no ens seguís.

El tren, alegre com els ciutadans.

En 30 minuts vam arribar a Jurmala, coneguda com la perla del Bàltic. Poble turístic per excel·lència on fa uns anys es deixaven veure personatges de la talla de Brezhnev i Khrushchev.
Vam veure moltes cases modernistes que al seu dia devien donar glamour però que actualment el seu estat de deixadesa les fa dignes d'una pel·lícula de por .

El temps ens va fer un amago però tot i que va afluixar, no va parar de ploure en cap moment.

No deixa de ser curiós que fiquin als tríptics turístics que això ^ és la bola del mon més gran de Letonia. ó_Ò??

Si heu arribat fins aquí: o sou el Ramon o esteu esperant que escrigui sobre el McDonalds.
Pels que no sigueu en Ramon, l'informe el farà tard o d'hora.

Comentar que tant el menjar com l'allotjament van ser molt econòmics i de qualitat suficient.
Dormíem per 4€, menjàvem per 3€ i bevíem el mig litre de cervesa per menys de 2€.

Finalment vaig tastar el mundialment conegut Borscht (la sopa de l'esquerra). Em va agradar.

I per concloure, una fotografia amb l'hotel que va allotjar a l'inspector suec Kurt Wallander en el llibre "Els gossos de Riga".

Easyjet...low cost?

2008-12-18T18:29:00.006+01:00

El nostre blog rarament s'ha usat amb finalitats reivindicatives (només recordo una crítica als lavabos de l'estació de tren d'Ivrea), però el que ens ha passat els darrers dies és per fer-nos plantejar certes coses.

Ens han arribat un parell de mails referents a vols ja fets amb Easyjet. Aquells que volen amb els avionets de color taronja,si. En ells s'ens demana que paguem 2 euros perquè el govern italià ha pujat les taxes aeroportuàries. El que passa es que els vols ja els vam fer i pagar!!!!! Aquí us deixo amb l'escrit, espero que us indigneu també:

"Nos ponemos en contacto con usted para informarle que ha habido un aumento de 2 Euros en la tasa comunal (parecido a las tasas aeroportuarias) en todos los vuelos con salida desde cualquiera de los aeropuertos de Italia.
¡Esto es el resultado de un cambio en el decreto número 166 del 27/10/2008 aprobado por las autoridades italianas. Por favor haga y para visitar la página del Ministerio de Economía y Hacienda de Italia donde este decreto está publicado.
Aunque easyJet no está de acuerdo con este cargo, no tenemos otra opción que cobrar estos 2 Euros a los pasajeros que ya habían reservado vuelos con salida después del 27 de octubre de 2008 desde Italia antes de que esta ley se hiciera pública.
En las condiciones de contrato de su vuelo se especifica que si se produce un aumento en las tasas de aeropuerto (cargo impuesto por el Gobierno u otra autoridad) después de haberse confirmado su reserva, tendrá la obligación de pagarlas.
Para efectuar este pago de 2 Euros por vuelo y pasajero, por favor haga click aquí. De la misma forma, puede realizar el pago a través de la sección "mi easyJet.com" haciendo click aquí.
Una vez más nos gustaría pedirle disculpas por esta situación y esperamos verle pronto a bordo de un vuelo de easyJet.
Atentamente

Equipo de Experiencia al Cliente de easyJet "

He trobat bastant curiós no trobar cap pàgina en espanyol o català que parlés sobre el tema. Així que espero que tota la gent afectada que busqui les paraules clau del mail arribi al nostre blog i ens doni alguna solució.

Reflexions sobre el mail que m'agradaria que algú em pogués respondre:

1- Quin organisme vetlla pels drets dels ciutadans que permet a algú aplicar càrrecs a un "contracte" després de que aquest estigui firmat??

2- Si Easyjet ens cobra aquestes taxes, post-vol... també estem nosaltres en dret de demanra que ens tornin els diners en funció de si els gastos del vols són menors?? (per exemple...el vol ha gaudit d'un gran vent a favor que l'ha fet gastar menys combustible)

3- Volem pensar que aquest 2 euros (creiem que només s'han efectuat aquests càrrecs extres a vols amb procedència o destí italià). Si és així, i sense ficar-nos en política.... espero que aquesta maniobra no sigui per finançar la patata d'Alitalia...si una empresa va malament, pues al garete. Però es que sempre hem de pringar els mateixos, els indefensos clients!!!!!!

4- Si no paguem aquests 2 euros...que passarà??

5- Hem llegit que si algú ha reservat vols futurs, pots demanar que et tornin els diners per no haver de pagar les taxes. Espero que ningú faci el listo i demani que li tornin els diners d'un vol passat. Però es que si ells van amb aquesta barra... es que no entenc perquè ningú s'ha queixat encara.

6- A la merda amb Easyjet.

7- El maikeljackson

WTF chec (X)

2008-12-08T00:01:00.002+01:00

La visita a Praga va generar el següent material WTFuckià:

Finalment, en Ramon conta amb la seva pròpia línia de productes alimentaris.

Veig Alberts per tot arreu...

El capità obvi de Microsiervos s'ha passat per la torre Petrin de Praga per recordar-nos que està prohibit tirar ampolles de vidre des de dalt.

De viatge per... (XVI)

2008-12-07T09:55:00.001+01:00

Praha

Després de fer tanta propaganda de l'Erasmus, hem convençut un nombrós grup d'industrials per a que també s'apuntin al carro. El primer de tots ha estat l'Albert Torres, que molts ja coneixereu.
Està fent el projecte a Praga durant 6 mesos i ja veurem si allarga més la seva estància.
Del 8 al 12 de novembre, un servidor va fer les maletes i el va anar a veure en el seu estat natural.
Tothom m'havia parlat tant bé de la ciutat que em feia por que em decepcionés.
Ans al contrari, la meva visita em va deixar un immillorable gust de boca. I es que no és el mateix visitar una ciutat pel teu compte que te l'ensenyi un local, i si és Erasmus millor.

No parlaré de la ciutat perquè per a informació detallada us podeu passar pel seu blog on, entre interessants reflexions, trobareu el post de la meva visita.

Tot i que ja fa gairebé 20 anys que el país estava sota un règim comunista, m'esperava trobar algunes mostres del que havia estat. I tret de la zona de residències universitàries on viu l'Albert, al més pur estil soviètic, no vaig veure res que em recordés als temps passats. És més, vaig notar pels anuncis i centres comercials, un exagerat consumisme que no tenim ni a casa nostra, que ja és dir.

En un d'aquests blocs viu l'Albert amb 4.000 estudiants més.

Corroborar que la cervesa és bastant més barata que l'aigua (amb les òbvies conseqüències), que fa molt fred, i que les dones són molt maques, abundants i sorprenentment simpàtiques.

Apa, que tingueu un bon dia!

De viatge per...(XV)

2008-12-05T01:45:00.003+01:00

Londres

Doncs bé, el motiu que em va portar anar fins a Londres no va ser altre que celebrar el primer (esperem que siguin molts més) any amb Carmen. Hem passat per molts alt i baixos, els que em coneixeu sabeu que sóc molt raret i Carmen ha tingut el mèrit de soportar-me i, sorprenentment, diu que el bàsquet és el millor esport de tots i no sap com ha pogut viure sense ell (crec que ho diu per tenir-me content...).

La veritat que encara no havia estat a Londres i, malgrat que no és una ciutat precisament barata, m'ho vaig passar molt i molt bé!

Em fa una miqueta de mandra escriure, així que comentaré molt per sobre les fotos. Que pel que m'han dit a molts de vosaltres us agrada mirar simplement les fotos, bypassant el text. En serio, que les coses que us contem son molt interessants eh!!

Doncs la primera foto apareix Carmen enfadada perquè la nostra habitació doble es va convertir , no sabem perquè en una per a sis persones. No suficient amb això ens vam adonar que eren dos lliteres triples al més pur estil camarot de vaixell. In-dig-nant!

Ja més tranquils per haver arribat...ens vam dedicar a fer les fotos típiques i tòpiques de guiri:
Buckingham Palace...però els listos dels beefeters ni anaven de color gris ni van fer canvi de guàrdia aquell dia!!

Així que vaig tenir que agafar algún dels altres guàrdies "secundaris":

"Look left"

I possant davant del Parlament:

Amb el pont de la torre...

Davant l'abadia de Westminster:

En aquesta segona foto es pot apreciar el meu difunt urçol...tot i que encara en queda un altre.

Carmen fent amistat amb els esquirols de la zona (que se'ns van pujar pels pantalons...), que majos ells.

I un llarg etc...:

I menció molt especial al mercat de Camden Town que vam visitar l'últim dia. Tot i que va ser difícil controlar les tendències derrotxadores de Carmen (que no Camden,eh), vaig aconseguir arribar a temps per agafar el bus direcció a l'aeroport.

I ja per típic típic ...un video davant del Big Ben:

I res, que ha estat un plaer fer aquest viatge amb tu i que espero poder-ne fer molts més!! I que t'estimo molt, malgrat tot...aisss

Aquí també neva!

2008-11-28T21:44:00.025+01:00

Hola, hola família!!

La majoria ja em coneixeu però segur que tots no així que em presento, sóc l'Edgard si si... "el otro". Aquest any me afegit a la aventura Torinesa amb aquest "parell d'impresentables". Jo sóc el tercer inquilí del pis i a partir d'ara el tercer redactor del blog!!

Pels que ja em coneixeu, res a dir. Per la resta en breu penjaré quelcom sobre la meva persona: una notícia al blog, el meu perfil...no ho sé ja ho veurem. En fi prou de parlar de mi.

L'altre dia visitant el blog del nostre amic Torres, varem veure que es queixava de que per allà a Praga feia una mica de fred. Doncs bé, al cap de dos dies tenia una visita amb la Universitat a AirGreen (empresa de reparació i revisió d’helicòpters). Quina gràcia, la primera excursió amb la Universitat des de que anava a la ESO. La visita era a primera hora així que em vaig llevar aviat, a les 7, amb tota la il·lusió i també la son, tota la son que es pugui tenir a aquella hora. Vaig pujar la persiana de l'habitació i...estava NEVANT A SACO!!

Això sí, no patiu per nosaltres que som de Lleida i els de Lleida no tenim fred. Visca el temporal!!

Bufar i fer ampolles, o com guanyar-se dos sopars per a tres persones fàcilment

2008-11-24T19:20:00.004+01:00

Després de caminar tot el dia encara no en teníem prou i vam muntar un sopar (amb fondue d'en Marc inclosa) tota la colla de San Salvario.
Tots? No, faltava en Ramon, que no ha parat cap cap de setmana a Torino.
Per xinxar-lo una mica ens vam treure aquesta imatge on s'aprecien els trossos de pa coberts de cremós formatge suís, dues truites de patates amb bolets i un risotto també de bolets.

Com sempre, ens vam excedir en les quantitats i vaig pensar en guardar-ne una mica per al Ramon. I ja que estàvem, li vam decorar el plat el millor que vam poder.

Després dirà que no el cuidem...

Doncs bé, fins aquí res d'estrany.
Quan anava a guardar el plat al congelador em van dir tots: "Estàs de conya no? El Ramon no es menjarà això".
No vaig dubtar ni un segon en aprofitar la situació i portar-la al meu camp: "Que us hi jugueu?".
Confiats, em van dir que els hi hauria de fer un sopar si no s'ho menjava.

Santi, que ja havia sentit veus per l'ETSEIB parlant de la gola d'en Ramon va dubtar uns moments i va dir que ell creia que ho tastaria però que no s'ho acabaria. Ilús!

Vam decidir firmar el pacte amb ~~sang~~ ketchup i deixar aquestes imatges com a garantia del compliment de la juguesca.

El final ús el podeu imaginar.
Quan vaig tornar de la uni i em vaig trobar el Ramon a casa, ja s'havia cruspit el plat sense saber que hi havia cap juguesca pel mig.

Així doncs, sopem a casa de Santi&Silvia i els Valencians by the face.

Petonets **

D'excursió per... (VI)

2008-11-23T22:05:00.006+01:00

Remuntant-nos al 19 d'octubre, tenim la segona visita d'en Marc per terres sub-alpines altrament coneguda com Torino 2.0.
Com ja es coneixia la nit d'aquí millor que molts Erasmus, vam decidir treure'l a passejar fora de la ciutat. I si, el vam dur a Bardonecchia xD. Aquí el seu relat.
No és que no coneguem més llocs però la veritat es que és molt accessible amb tren i no t'acabes les excursions que pots fer-hi.
Ens van acompanyar Sílvia, Santi i un Sol espectacular.

Al tren vam estar rumiant quina ruta seguir sobre el mapa, però va ser just baixar de l'estació i veure una cosa rara al cim d'una muntanya que ja hi volíem anar:

Ho vam dir molt ràpid, i motivats que estàvem vam començar a tirar cap dalt camp a través, però per sort vam trobar una pista al cap de 20 minuts.

Vam tardar gairebé 4 hores (amb la calma) per pujar uns 1000 metres de desnivell positiu.
Les vistes van valer la pena.

El "susodicho" repetidor. Si ens llegeix algun pelacables, agrairem qualsevol aclariment al respecte.

Visites (XII)

2008-11-22T15:06:00.000+01:00

Si, si, encara estem aquí.
Desenterrem les fotos de la visita d'en David i en Raul, personalitats arreu on van.
Tot i que la majoria ja els coneixeu, els introduirem breument:

David, projecte de psicòleg. Actualment vivint i estudiant a Granà. Li agraden massa els calçots i els caragols amb all i oli. També li va el bàsquet. Està grillat xD.

Raul, projecte de pelacables. Actualment vivint i estudiant a Barcelona. Li agraden massa la bona taula i la festa. També li va tot el que tingui un motor i faci soroll. Està rebentat del cap xD.

Aquesta parella d'amants de la festa van venir a comprovar per ells mateixos si era veritat tot el que els hi explicàvem sobre la vida Erasmus a Torino.

Vam tenir temps de repassar els edificis singulars de la ciutat, passejar pels carrers plens de fashionetis italians, visitar la famosa Mensa, provar la carta sencera de gelats del Grom (mare meva com traguen aquest parell), fer un aperitivo...

I el més important, la festa.
Van presenciar un dels últims botellons d'aquest any ja que el fred impossibilita la pràctica d'aquests a partir de novembre. I vam ballar a ritme de Chalet i Lapsus fins a caure rendits.

Unes quantes imatges (més) de la nit Torinesa:

Tot i que no crec que torneu aquest any, sigueu benvinguts **

WTF del dia (IX)

2008-11-11T00:01:00.003+01:00

Pels qui no ho sabeu, SPAM (o correu brossa) és aquell tipus de publicitat (SMS, mails...) que t'arriba sense el teu consentiment i, generalment, és per motius publicitaris. Doncs ahir al matí vam rebre aquesta carta-SPAM. Ells mateixos ens diuen que són brossa!!!

Bé, segur que penseu: "Quina tonteria. Aquests fa dies que no escriuren i ens venen am aquesta foto per a que ens tranquil·litzem". Bé, falta el millor. He buscat d'on venen les sigles SPAM i, per sorpresa nostra, signifiquen: Solo Pittori Artisti Mutilati (us deixo la traducció per vosaltres).

I ja que fiquem WTF, us deixo amb la previsió del temps de l'altre dia en la ciutat de Torino. És bastant graciós veure que la temperatura màxima i mínima coincideixen. No ho sé, jo diria que la probabilitat que la temperatura es manitingui constant durant tot el dia és molt i molt petita (almenys a Torino que, de nit, no acalenta el sol!!). Almenys van encertar que plouria.

Cas 8: McDonald's de Ljubljana

2008-11-02T11:50:00.007+01:00

Número d'estudi: 8
Localització: Ljubljana. Eslovènia
Adreça: Jurckova cesta 232
Dia de l'experiment: 19/09/2008
Hora de l'experiment: 21:40
Prova del delicte:

I aquí comença la internacionalitat de l’estudi. Aprofitant que passava per Ljubljana i que ja estava tot tancat perquè ja eren quarts de deu de la nit, vaig enganyar a Carmen per fer un sopar romàntic…

FACTORS EXTERNS

Local: Molt bonic, molt gran, modern i ocupava la 2ª i 3ª planta d’unes galeries comercials. A més, per si feia bon temps, també hi havia una terrasseta. Ara bè, per accedir-hi s’havia de pujar unes escales. Deu no vulgui, però si un dia he d’anar amb cadira de rodes, em quedaría sense poder gaudir del meu McMenú (no tenia McAuto tampoc). Puntuació: 6
Situació i aparcament: Bè, tornem a felicitar el “Cap d’Emplaçaments dels Mcdonalds”. Per que us feu una idea: el Mcdonalds equidistava dels principals monuments que pots trobar a qualsevol botigueta de postals. A més, si vas acompanyat d’alguna noia la pots enganyar per passar per aquell carrer perquè l’HM està al costat. Us recomano que mireu l’hora que tanca el Mc per si la dona en quesito no vol sortir de l’HM. Puntuació: 9,5
Decoració, mobiliari i netedat: (opinió de l’experta en decoració) “Decoració típica dels anys 60, una mica passada de moda i amb les parets graffitejades pels xungos ljubljanesos de la zona". Puntuació: 4

Serveis: El fet de que vagin amb clau secreta (veure la factura “pass 2486”) et pot ficar en algun problema si vas just d’estòmac… Ja per dins, els vaig trobar molt foscs i bruts. Puntuació: 6
Rapidesa en el servei: Com quasi sempre, ens vam haver d’esperar per rebre la nostra comanda. Aquest cop per partida triple:
1-Abans de fer la comanda: hi havia certa cua.
2-Durant la comanda: el senyor de la caixa no parlava català i nosaltres no parlavem eslovè. Sort que les paraules BigMac o ketchup estan acceptades a la majoria d'acadèmies de Llengua del món
3-Després de la comanda: un cop compilat el nostre McMenú, ens vam haver d'esperar un parell de minuts a que sortís la cheese. Puntuació: 4

FACTORS INTERNS:

Preu: Menció especial al preu de la cheeseburger!! Si heu seguit amb atenció aquest apartat, sabreu que el preu base d'1,5 euros es mereixedor d'una puntuació de 10 i que, sovint, feiem la vista grossa si el preu era d'1 euro. Així doncs, com que només costava 0,9 euros, i sense que serveixi de precedent... Puntuació: 11
Simetria: Després de certs (per no dir bastants) errors en l'elaboració de l'hamburguesa., val a dir que s'aproximava a la simetria Puntuació: 6
Temperatura: Correcta. Puntuació: 8
Textura: El fet que estigués una miqueta cremada no ajudava massa a intentar trobar el sabor de l'hamburguesa. La veritat que no em venia massa de gust menjar-me una hamburguesa en aquell moment i potser em vaig deixar endur per les emocions. Els aspectes subjectius són importantíssims en el moment de valorar l'hamburguesa. M'agradaria que no fos així, però un plat amb una presentació, té molt de guanyat!! Puntuació: 7
Ingredients: Com es pot apreciar en la foto, aquesta cheese perdeia oli. Se que és una acusació molt dura però a les proves m'aferro. La primera impressió que em vaig endur no va ser massa bona... Puntuació: 2

ALTRES:
+0 pobres bailets eslovens...no tenen lloc on jugar. Ni McLand ni la figureta d'en Ronald, així no podem anar enlloc eh!

NOTA MITJA FACTORS EXTERNS:	5,9
NOTA MITJA FACTORS INTERNS:	6,8
MITJA:	6,35
ALTRES:	+0,
NOTA FINAL MCDONALDS DE LJUBLJANA	6,35

Visites (XI)

2008-10-31T23:48:00.001+01:00

Per molts dels nostres fidels lectors aquesta visita no necessita presentació.
Amb tots vosaltres en Marc Castillo (i la seva moto (la més nova xD)):

Vam tenir l'honor de ser la primera i última parada en el seu "RoadTrip through Europe" que podeu seguir en el seu blog, on també trobareu les seves impressions de Torino i l'ambient que si respira.
Suposem que li va agradar perquè no n'ha tingut prou amb dues visites, d'aquí dues setmanes el tornem a tenir aquí coincidint amb la visita del Torres que promet bastant.
Ús deixem amb unes quantes imatges de la part menys cultural de la visita.
Ci vediamo presto!

Altíssima densitat d'industrialeros per metre quadrat. Estem d'oferta!! xD

Mini-recopilació de fotografies nocturnes de baix contingut etílic:

Marc fotografiant-se amb els redactors de Pastaperdue.
Amb el click Valencià: Fernando, Rocío, Maria i Tamara.

Foto de familia amb Paco.

Però per beure tant i no morir en l'intent, fa falta una bona base...

Disfrutant del Chocopass (la tercera tassa és de la Maria)

Tampoc podíen faltar els gelats del Grom, que fan l'agost amb totes les nostres visites.

I com a bon visitador, en la seva segona estada va portar dues fondues directament des de Laussane. Sota aquestes línies la primera d'elles:

Si, si, ho heu vist bé. Vam fer sopar al nostre ex-pis i actual de Sílvia i Santi. Ens fa una mica de vergonya veure lo maco que el tenen.

Fondue+truita de patates+pa amb tomata+embotit=OMG!!

Després del sopar vam seguir amb el bucle inifinit de la festa, aquest cop amb joc inclòs, els resultats del qual no mostrarem per no ferir sensibilitats.

Atenció: SPOILERS
En breu podreu veure en Marc d'excursió per la montanya i preparant la segona fondue en una aposta interessant.

Visites (X) + De viatge per... (XV)

2008-10-29T16:46:00.009+01:00

Visites: Carmen

(si, el dia estava una mica tapat...)
I de viatge per... Aosta

Doncs com diu el títol, Carmen es va passar per Torino per recordar velles sensacions i vam aprofitar per anar a veure la ciutat d'Aosta (capital de la vall homònima).
Com comença a ser habitual en aquesta segona etapa de Pastaperdue, comencem a fer viatges que s'assemblen a algun fet anteriorment (vegis Venècia (1 i 2) o l'excursió a Beaulard (1 i 2)). Espero que en aquest cas us enrecordeu que ja vam estar a la regió del Vall d'Aosta però en una altra vall (l'altre cop vam estar a la vall del Lys).

(Foto ficada per despistar.... es que m'he emocionat escribint i després és un tostón llegir tant.)

Entrant a explicar la ciutat d'Aosta... dir que és una ciutat petita, de poc més de 30.000 habitants, per la fama que tè. Com a curiositats, la Vall d'Aosta és la regió més petita d'Itàlia però també la menys densament poblada.
Malgrat que el centre històric si que te pinta de poblet de montanya, val a dir que la indústria si que ha arribat en aquesta àmplia vall. Però que hi hagin grans fàbriques i blocs d'edificis lletjos, no vol dir que no valgui la pena visitar-la.
A més de la plaça del poble (la de la segona foto de l'article) molt gran i espaiosa, el centre històric el forma un carrer comercial que estava molt animat. Si un volia fugir de les mirades de tanta gent, només feia falta sortir d'aquesta espècie de carrer Major. Pels carreronets que el creuaven es podia accedir a tot el conjunt històric de la ciutat.

(Foto per despistar 2...)

Així doncs, resum esquemàtic pels més durs de coco: la part bonica de la ciutat era com un rectangle emmurallat (2km*1km) creuat de banda a banda pel carrer Major, a banda i banda del qual es trobaven tots els conjunts monumentals de la ciutat, com per exemple:
Amfiteatre romà amb una capacitat de 15.000 persones (la ciutat, en temps del romans, tenia una població que no superava els 10.000!) Però, avui en dia, només hi queden pedres...

Porta Praetoria: porta de la muralla que donava accés a la ciutat (Aosta en romà=Augusta Praetòria, fundada per l'Emperador Cesar August que ja olorava que aquell petit poble seria un bon punt de pas per creuar els Alps i anar en busca dels francesos). El carrer Major del que us parlava abans té nom: Via Porta Praetoria.
Porta vista des d'un costat:

I des de l'altre:

En total, la porta la formen dues muralles separades uns 12 metres, les quals tenen tres portes cadascuna. En la segona foto es veuen els tres!

La Catedral: estava en obres i només es podia salvar (de ser fotografiat) el doble campanar. Dels pocs exponents d'art sacre de tota la ciutat.

Carreronets de la ciutat:

I, a part d'anar a Aosta, també vam tenir temps per anar de visita al castell de Rivoli (actual museu d'art contemporània) amb en Santi i la Silvia:

I un altre cop SI, estav prohibit fer fotos dins del museu...però tot pel blog!

I res, com sempre dic, fins aviat i fes bondat!

La tardor ja ha arribat a Torino...qui ho havia de dir. I ja ho deia la meva àvia... "per la tardor, ni fred ni calor". El problema que en aquesta ciutat et pots aixecar amb una pluja torrencial i per la tarda pot brillar el sol....aisss.

Visites (IX) + D'excursió per... (V)

2008-10-25T22:48:00.001+02:00

~~Després d'un inici de curs bastant a sac, sembla que està tornant la rutina a terres pre-alpines.~~
~~Aprofitant que no ens passem el dia de ressaca intentarem rehabilitar la nostra conducta procrastinativa bloguera.~~ Pos va a ser que no..

El primer post de la sèrie de visites d'aquest nou curs va per la Maria (aka Silke_il5).
Per als que no la conegueu, anava al meu cole, li agrada l'esquí de fons, el rocksteady/ska/estils old school de noms estranys i és la major culpable de que vagi a córrer.

Del 19 al 24 de setembre va venir a comprovar amb els seus propis ulls si era veritat tot el que li havia venut de Torino..
Vam començar forts amb el concert de Mr.T-Bone, llegenda del trombó de primer nivell mundial que per curiositats de la vida és d'aquí. Vaig descobrir que ja havia sentit/ballat algunes de les seves cançons i que el que toca és una mena de fusió reggae-ska.
A destacar que al "concert" no hi havien més de 20 persones i que es respirava un ambient bastant relaxat.

El trombonista tocant el seu instrument.

Els carabinieri fent-la petar amb la gent del barri.

No va faltar la típica visita turística+Chocopass per la ciutat de la qual no penjarem fotografies que ja teniu més que vistes.
També la vam portar de botellón/festa perquè pogués catar de primera ma l'ambientillo Erasmus. Algunes fotos de nit:

Música, turisme, xocolata, festa mmmm i a falta de neu no podia faltar una sortida per la muntanya a estirar les cames.

D'excursió per... (V)

Beaulard segona part. A falta d'un bon mapa de la zona (que ja tinc), vaig preferir repetir la sortida de l'any passat que arriscar-me a perdre'ns pels Alps.

Ens van acompanyar Edgardo i Santi en una jornada perfecta :)
El Sol no ens va abandonar en tot el dia i ens vam fer un fart de recollir bolets. Vam omplir totes les bosses que dúiem i perquè se'ns feia tard que sinó encara n'estaríem plegant.

Mireu quina pinta aquestes gírgoles!

I tampoc van faltar els rovellons!!

Ens havíeu de veure les cares de felicitat que portàvem xDD
Al tornar vam anar a fer un gelatto al Grom amb els bolets penjant i amb aquestes pintes.

I bé, tan parlar de bolets tot el dia imagineu les ganes que teníem de menjar-ne... vam estar sense exagerar unes 4-5 hores entre triar-los, netejar-los i cuinar-ne una petita part per sopar.
Però va valer la pena.

mmmmmmMMMM!! Vam fer olor de bolets tota la setmana, però si veniu a veure'ns encara en quedaran uns quants congelats segur.

I per acomiadar el post, un video motivador:

De viatge per...(XIV)

2008-10-11T16:08:00.005+02:00

Venècia-Ljubljana (part 2 de 2)

Suposo que encara us enrecordareu que el viatge a Venècia ja estava fet. Aquest segon cop, no vaig anar a Venècia per visitar la ciutat sinó per veure la Biennale de Venècia. La Biennale és una reunió d'arquitectes que es celebra cada dos anys. En ella s'ajunta el més friki d'aquest peculiar sector i presenta les seves visions de la vida. Em vaig quedar sorprés de la magnitud de l'exposició i de la gran quantitat de gent que s'avorreix com per perdre dies de la seva vida visitant aquest tipus d'events. Però en el fons, m'ho vaig passar molt bé.
Abans de que començeu a veure les fotos us aviso que n'hi ha moltes...però es que hi havia coses molt xules, jeje. Començo a entrar en matèria:
La mostra estava dividida per països. Cada país tenia les seves cosetes, els seus projectes...Vam començar per visitar l'stand d'Espanya (molts projectes però de nul·la originalitat) i vam seguir pel de Bèlgica. Els savis belgues tenien 4 sales bastant grans buides però plenes de confeti pel terra. Encara no entenc el significat però m'ho vaig passar molt bé emprenyant a Carmen i...

deixant mostra del nostre gran blog!

Següent destí: Holanda. Els arquitectess tulipans intentaven simular una oficina mitjançant caixes de plàstic. Sincerament, bastant original però poc útil.

Els il·luminats danesos de BIG Architects creuen que l'evolució de Roma ha estat basada en una pizza (veure el seu projecte Uneternal City)

Vamos que a mi o mu fiquen en forma de menjar...o tants planitos m'agobien. Com que em va agradar com estava presentat el projecte us he contat la historia eh, res més.
A partir d'Holanda vam veure exposicions de Serbia, Brasil, Suècia, Rússia, Rumania i un llarg etcétera. Malgrat que els paísos ja s'havien acabat, encara quedava molt per veure...

Una altra historia curiosa sobre un arbre que vam veure per Venècia... El galés Ross Lovegrove ha dissenyat el Solar Tree. Durant el dia, l'arbre és un monument "mut" i absorbeix la llul del sol a través de les corones. De nit, l'energia emmagatzemada fa encendre els LED que iluminaran una part e la ciutat. Un banc situat en la part inferior de l'arbre t'invita a seure en el monument.

La veritat que la mostra estava plena de sales diverses i us podria ficar infinites fotos....

Alguna foto per reflexionar...

Un últim apunt sobre la ciutat: el senyor Santiago Calatrava té l'orgull de ser de les poques persones que han pogut veure el somni de veure construida alguna de les seves obres en la ciutat de Venècia. El projecte és emblemàtic i polèmic a la vegada:
En primer lloc, el pont vol donar una imatge moderna a la ciutat que NO tè (perquè ella mateixa no ha volgut tenir). Exceptuant alguna mostra com la Biennale les mostres de modernitat són efímeres i, un cop acabades, la ciutat torna a la vida que ha portat sempre. El pont es planteja com una estructura d'acer i vidre que, de nit, és espectacularment il·luminat.
Segon aspecte, la seva ubicació no és la més adient:

Si fos arquitecte, que de moment no ho sóc, jo el ficaria entre el ponte della ferrovia i el Rialto o entre el rialto i el de l'academia. No sé, perquè la gent no hagués de caminar tant per creuar el riu...
Un altre aspecte és l'econòmic-temporal: l'any 1996 es va firmar el contracte i es va parlar d'uns costos d'entre 4,5 i 6 milions d'euros. Després d'11 anys el pont fou més o menys innagurat amb pressupost final de més de 16 milions...
Si esteu preocupats us passo amb algun enllaç de d'altres problemes:
1- El pont podria inundar tota la ciutat de Venècia
2- El pont es queda sense innaguració

Doncs bé, el pont en questió....

I per acabar vull que vegeu el que li han fet al pobre pont dels suspirs...

Si es que no tenen vergonya! A tot se l'anomena art avui en dia...aissss. Pobrets vellets que han anat a Venècia a veure aquest pont si s'han trobat amb aquesta barbaritat.

I res, que espero que el col·lectiu arquitectal no s'hagi sentit molt ofés degut a la meva desconeixença del seu camp... malgrat tot, sabeu que us aprecio.

Pasta per tre??

2008-10-08T22:48:00.004+02:00

Aquests són els resultats de l'enquesta (la qual van votar 20 persones, gràcies a totes elles) que vam realitzar el passat mes de setembre, quan us preguntavem si el blog es mereixeia una persona com Edgard dins l'equip de redacció o no:

Si, crec que l'Edgar li donaria un toc de serietat al blog.(20% dels vots)
Si, potser alguna beca refusada de l'Edgard us subvenciona els viatges.(30%)
No, si escriu tan ràpid com menja mai actualitzaria.(5%)
M'és igual, només entro al blog per mirar el cul d'en xosepito.(45%)

Com que el resultat de l'enquesta que us vam proposar va ser incocloent, hem estat dies estudiant la possibilitat de que l'Edgardo passés a ser un membre més de la redacció del blog i hem decidit que el millor per la convivència del pis és que Edgard SI sigui un altre component del blog. Les respostes a preguntes com "canviarà el nom del blog?", "sobre que escriurà Edgard?" seran contestades en breu perquè encara no sabem que fer.

I pels que no el coneixeu, us hem preparat un parell de cosetes per a que el conegueu:

1-Foto de grup:

Els 3 fletxes amb la corbata el cap el dia de la festa de final de carrera

2-Enquesta per que sapigueu com pensa:

-Nom: Edgard
-Lloc de naixement: Lleida (Catalunya)
-Defineix-te amb 10 paraules: Esportista, universitari, m’encanta l’aigua, sociable, català, molt despistat, nostàlgic i romàntic.
-Un somni: ...mmmm exacte és el que estàs pensant
-Admires a... Usain Bolt, és un sobrat
-No soportes a... la premsa del cor, sobra tota
-Soparies amb... Jessica Alba, però no tinc temps
-Festa preferida: s’Auborada a Mallorca...aix quins records
-Lloc per a que et donin un petó: a la boca, sempre.
-Cançó preferida: n’hi ha moltes, però per dir-ne una: La Flaca (de Andrés Calamaro)
-Pel•lícula preferida: Gladiator
-Llibre preferit: L’illa del tresor o L’ombra del vent
-Lloc per anar a menjar: a casa meva ;)
-Com se deia el teu osito de "peluxe"? Bugs Bunny...be aquest va ser un dels seus noms XD
-On et veus d'aquí 10 anys? A Catalunya
-Que canviaries de la teva vida? La meva economia, és pèssima
-Que deixaries tal com està? Tota la resta
-Millor sentiment del món: si si ho he de dir: l’Amor
-Pitjor sentiment del món: l’Egoisme
-Allò que penses quan t'aixeques: ...faig tard!!
-Si poguessis ser una altra persona, qui series? Qualsevol futbolista d’aquests que els hi sobren els diners...i els cotxes...i les dones.
-Les tormentes, t'assusten o t'agraden? M’encanten
-Que hi ha a les parets de la teva habitació? Algun suro, un calendari i unes quantes fotos
-I sota el llit? Res
-Que et fiques per dormir? Un pantaló curt i a vegades samarreta
-Quin és el cotxe dels teus somnis? Somieu amb cotxes?
-On et perdries de vacances? Al Carib

I res, tot esperant una gran benvinguda envers l'Edgard...esperem seguir actualitzant amb més freqüència.

Turin Half Marathon 2008

2008-09-28T16:25:00.010+02:00

Després d'un any de menjar-li el cap al Ramon, he aconseguit que s'apuntés a la mitja marató.
Les cares de felicitat (i cansament) de la imatge parlen per si soles.

Tot seguit un anàlisi més o menys detallat de la mitja.

La mitja segons en Josep:

La preparació de la mitja ha estat francament lamentable.
Tret d'algun entrenament de qualitat, el mes previ s'ha caracteritzat per una mitja de 3 farres setmanals amb quantitats ingents d'alcohol. La nit prèvia vam anar a prendre unes cerveses veient el increïble Barça-Espanyol i anant a dormir tard...
La veritat es que no podíem fer un lleig a les visites que estem tenint (ja escriurem al respecte) i s'ha deixat la preparació en un segon lloc.

L'objectiu era fer-la en 1h35' rebaixant en 3'38" la marca de l'any passat. No era molt ambiciós, però vista la penosa preparació he sortit amb la intenció d'aguantar a 4'30"/km fins que el cos pogués i a veure que passava.

Per sort o per desgràcia no hi havien llebres i he hagut d'anar a ull.
La primera part me l'he pres bastant conservadora per no cremar-me com l'any passat, però sempre sota 4'30"/km. M'he parat a cada avituallament i he begut amb calma per després reincorporar-me al grupet de corredors amb els que anava. La veritat es que al sortir per la meitat i anar a un ritme creixent m'ha passat molt poca gent i viceversa.

Vist que estava sorprenentment còmode he anat pujant de ritme fent les passes més curtes i més ràpides. Cap al km 17 hem entrat al parc del Valentino, seu dels meus entrenaments i allí m'he emocionat soberanament fonent als que tenia al costat. L'últim km a 3'51" i quan estava apunt d'arribar he sentit un motivat que venia esprintant i he fet els últims 97 metres a 2'55" que casi em moro jeje. A l'acabar ens hem donat la ma i ens hem felicitat :)

En resum, la primera carrera així llarga que gaudeixo realment, amb un temps final de 1h31'37" baixant en 3'23" l'objectiu inicial i en 7'01" la marca de l'any passat. Posició final 305/1575. Estic molt content ^^. El proper objectiu clarament 1h30'.

Guanyador amb un temps de 01:01:59 el kenyata (per variar) MELI ELIJA, TARUS... aquesta gent són d'un altre mon. Per cert, avui Haile Gebreselassie ha superat el seu récord de marató deixant-lo en 2h3'59". Sense comentaris.

El pulsòmetre s'ha mort als 10 minuts així que no tinc el registre de les pulsacions.

La mitja segons en Ramon:

M'he cansat, tinc gana i em fan mal les cames.
Gràcies a Fred per acompanyar-me!

De viatge per...(XIV)

2008-09-26T19:54:00.004+02:00

Venècia-Ljubljana (part 1 de 2)

Ja trobava a faltar escriure sobre els nostres viatges. L'única pega (o avantatge) es que no vaig fer el viatge amb en xosepito. Vam (Carmen i jo) estar 4 dies de relax per tal d'afrontar amb més tranquil·litat el quadrimestre acadèmic que tot just acaba de començar.
Doncs bé, deixant de banda una primera nit per Venècia, el nostre objectiu era arribar a Ljubljana (capital d'Eslovènia) fent escala en alguna ciutat intermitja perquè les comunicacions entre els dos països són bastant escasses (tren/bus). Així doncs, fent una breu parada a Trieste, vam agafar un autocar direcció Ljubljana (no és tan difícil de pronunicar com us sembla). Per que us feu una idea de com era la ciutat:
Trieste és la típica ciutat portuària però amb clares influències de les ciutats nord-italianes gaudint d'una gran quantitat de monuments influenciats per les diverses religions que hi han passat al llarg de la història: catòlics, ortodoxes (grecs i russos), musulmans han deixat la seva emprenta. Tot això, unit a la proximitat de països com Eslovènia, Croàcia, Àustria-Hongria la fan digna de ser visitada. Alguna instantània de la ciutat:

Ramunas fent el tontet intentant carregar-se il Palazzo Comunale a les espatlles

Carmen possant davant del teatre romà (antigament es veia el mar des d'aquest teatre)

El Gran Canal ("igualet" que el de Venècia...sisi)

Feta l'introducció del viatge....entraré a explicar-vos com va anar per Ljubljana. Realment va valer molt la pena. Intentaré donar algunes pinzellades de la ciutat. Per que us en feu la primera idea, la ciutat està feta al voltant d'un turonet i és atravessada per un parell de rius. Si us fixeu en la imatge veureu el riu i que la part antiga de la ciutat es troba entre el turonet i el riu.

Com que som uns burgesos teniem l'alberg al costadet del riuet, dins la part antiga de la ciutat,je.
A dalt del turonet hi havia un castell bstant grandet i molt ben remodelat (segons l'opinió de l'experta arquitecta que m'acompanyava).

I una petita perla que vaig deixar al llibre de visites. Mireu l'escrit de l'esquerra al meu. Si es que em provoquen...

Però el millor de la visita al castell estava a punt d'arribar. Després de baixar de la torre, ens vam topar amb la sel·lecció de Bosnia i Herzegovina que estava passejant per allà. Com que ara tinc la mania de fer-me fotos amb gent "famosa" em vaig apropar a parlar amb ells. Vaig descobrir dues coses: que eren del Barça (i no els hi agradava el Madrid) i que Barcelona és una ciutat agermanada amb Sarajevo. Perquè no em digueu que m'invento les coses....

Tot i que tenien canes...jo vaig entendre que jugaven a futbol eh!
Aprofitant que parlo d'esports, dir que vaig fer una visiteta a l'equip de bàsquet de la ciutat: l'Olimpija de Ljubljana. Com sempre em passa, el pavelló estava tancat. Almenys em vaig poder fer la foto de rigor:

Vist el més significatiu de la ciutat, ens vam dedicar a passejar tranquil·lament i anar fent fotos (ja m'assemblo al meu pare):

La de color rosa és una esglèsia franciscana molt bonica situada a la plaça central de la ciutat i just davant del triple-pont (sisi, són tres ponts en un. En la foto podeu veure'ls si forceu una mica la visió).
I com a coses curioses de la ciutat dir que la seva mascota és un drac. Si voleu saber la història us deixo amb aquest link, si voleu mirar dracs que vam trobar per la ciutat...seguiu llegint:

Però el que de debò em va deixar sorprés és la publicitat d'una marca que no fa publicitat. I no en fa perquè no surt el logotip de la seva marca. M'ha deixat molt molt intrigat... S'accepten suggeriments al respecte.

I res, que ens va agradar molt i que recomanem a tothom passar-hi un parell de dies.

WTF del dia (VIII)

2008-09-19T16:55:00.002+02:00

Seguim recopilant imatges curioses que no necessiten comentaris.

"Ostia, vosotros sois los del blog!"

2008-09-17T15:13:00.001+02:00

La nit passada mentre estàvem bebent i fent amics a les grades, un tal Jon (el de la jaqueta taronja) se'ns va quedar mirant i va afegir la frase que titula aquest post.
Us podeu imaginar que vam estar feliços tota la nit jeje.
Tal com li vam prometre, actualitzem amb la seva foto.

A destacar que l'ambientillo Erasmus a Torino ja s'està animant i esperem que la preocupant manca de dones es compensi aviat amb l'arribada del personal del Unito.
Una foto de familia per despedir el post:

Beach Artom 08 - Seconda edizione

2008-09-15T14:49:00.005+02:00

Tot i les amenaces de pluja torrencial i sota un cel digne dels pitjors ambients tolkenians ens vam llevar un dissabte a les 7 am per tornar al 3x3 de volei platja del que tan vam disfrutar l'any passat.

Ens vam presentar el ja conegut Scuadra e Cartabone (Rodri, Bea i un servidor) i Hopla (Ludo, Edgard i Mariadelospalotes).
Com era d'esperar LuBe (aka Ludo+Bea) no es van llevar i vam decidir ajuntar els dos equips.
La història es va repetir i vam anar a l'organització a pregar perquè alguna noia vingués amb nosaltres.
La cara bonica d'Edgard va fer que en 5 minuts hi haguès una baralla entre totes les noies allí presents per jugar amb nosaltres. Ens vam decidir per Emmanuella i Gili de les que finalment només jugaria la primera.

El primer partit contra i Desperati el vam guanyar 14-21 "facilmente" amb rotacions dels tres membres masculins de l'equip que van desconcertar als rivals.
La mala sort va fer que ens aparellessin amb Hopla i com no es van presentar ens donessin el segon partit per 21-0.
Vam passar a vuitens com a caps de sèrie però vam tenir mala sort de creuar-nos amb els últims classificats del grup difícil, contra els que vam perdre 17-21 justament.

Tot i el mal temps la valoració va ser positiva i l'única pega es que ens vam quedar amb m0ltes ganes de jugar més.

Des d'aquí gràcies a les dos ragazzes de les que inescusablement no tenim fotos.

Com a detall curós de la jornada, em va tocar arbitrar amb Rodri.

Cas 7: Mcdonald's de Roma (I)

2008-09-14T11:45:00.002+02:00

Número d'estudi: 7

Localització: Roma (Lazio). Itàlia
Adreça: Piazza della Rotonda, 14/A (RO)
Dia de l'experiment: 14/03/2008
Hora de l'experiment: 18:38
Prova del delicte:

Tot i que ens trobem apunt per començar un nou curs, no deixem de banda les velles tradicions. Si recordeu la meva odissea per arribar a Sicília, sabreu que per arribar a l'illa vaig fer escala a Roma per visitar la familia. Doncs bé, ja que era un viatge per aprofitar el temps i descobrir-me a mi mateix, vaig decidir que el millor era començar menjant una Cheese al mig de la ciutat on donen tots els camins: Roma!!

FACTORS EXTERNS

Local: Edifici bastant antic i deixat. Per anar al bany ho havies de fer mitjançant una escaleta de caragol que nomes era per una persona...ho vaig trobar una mica deixat. Suposo que era així perquè estava pensat única i exclusivament per donar servei als turistes, gent que segurament no se n'enrecordarà de Roma perquè el Mcdonald's estava deixat. Doncs no Senyor! .Puntuació: 4

Situació i aparcament: Ciutat del Vaticà, Colisseu, la Piràmide, Piazza Spagna, si es que aquest Mcdonald's es codeja amb el bo i millor de la ciutat. Però, la cosa està en que em vaig poder menjar l'hamburguesa davant el Pantheon!! Puntuació: 10

Decoració, mobiliari i netedat: L'interior estava format per varies taules/cadires de dubtosa qualitat. A l'exterior, i per donar certa imatge, la terrasseta estava plena de tauletes molt xules cobertes amb unes estovalles i tot. Puntuació: 6
Serveis: Bruts, poc accessibles (l'escala de caragol donava accés a la planta baixa) , petits (un sol bany per sexe), mal ventilats... Com ja vam dir en posts anteriors, no pot ser que els lavabos estiguin tan descuidats i no pot ser que hi hagi 20 persones atenent als clients a la barra però que no hi hagi ningú netejant de tant en quant. Puntuació: 0
Rapidesa en el servei: Acceptable. Quan va tocar el meu torn (per moltes hamburgueses que m'hagi menjat al llarg de la meva vida, sempre em fico nerviós abans de demanar) i després d'evitar que s'em colés un p*** italià, no em van fer esperar massa. Puntuació: 8,5

FACTORS INTERNS:

Preu: Com s'aprecia en la factura, la cheese ens va costar 1 €. Seguint les lleis de valoració del preu exposades anteriorment, la valorarem amb.. Puntuació: 10
Simetria: Suposo que si simetria fos un concepte més fàcil d'entendre els pobres encarregats ho farien bé sense problemes. Es que fa ràbia que l'hamburguesa no banyi d'gual manera els costats de la meva boca. Puntuació: 8
Temperatura: Com ho podem dir de manera delicada... una hamburguesa no és com la nostra (ex) casa que a l'hivern volem que estigui calenta i a l'estiu freda (sempre fa fred a casa nostra...és molt poc acollidor, si), no! L'hamburguesa ha d'estar calentona perquè el formatge desfet es dilueixi per-entre la resta d'ngredients. Puntuació: 5
Textura: Malgrat estar en un dels McDonald's més concorreguts d'Itàlia (no concorreguts perquè la gent hi entrés, concorreguts degut a la seva situació), la gran quantitat d'hamburgues que venien no anava acompanyada amb una decreixent qualitat. Puntuació: 7
Ingredients: Tots hi eren presents, i en una correcta proporció. Puntuació: 9

ALTRES:

+0 per NO tenir Sir Ronald.

+0 per NO tenir McLand

BONUS:

M'agradaria explicar-vos el que em va passar en el moment de trobar el Mcdonald's.
Resulta que anava caminant per la ciutat dels set turons, quan em va aparèixer aquest rètol:

Feliç de mi, vaig començar a caminar. Fent càlculs mentals, per desviar la ment de la temptació que suposa menjar una cheese, vaig deduir que a una velocitat mitja de 4 Km/h, arribaria al restaurant en poc més de 45 segons. Doncs bé, desprésde caminar un quart d'hora, decideixo tornar enrera per llegir millor el cartell. Però, sorprenentment, em trobo que per l'altre costat la fletxa ha canviat de sentit!!!

Per tot això explicat, s'ha cregut necessari penalitzar la puntuació en -0,5 punts

NOTA MITJA FACTORS EXTERNS:	5,7
NOTA MITJA FACTORS INTERNS:	7,8
MITJA:	6,75
ALTRES:	-0,5
NOTA FINAL MCDONALDS DE ROMA	6,25

Segona diada a Torino

2008-09-13T18:02:00.005+02:00

Amb una mica de retràs publiquem el breu post de la diada.
Ja és el segon any que passem l'onze de setembre fora de la nostra terra però no per això ens oblidem d'ella.
No podia faltar l'estelada al balcó de la nova casa.

Els tres ~~gordos~~ inquilins dels pis abans d'anar a la mensa.

I perquè veieu els fruits de la nostra missió evangelitzadora...
...qui hagués dit fa un any que hauríem pogut veure una imatge com aquesta:

Jorgito, abulense profund, posant amb l'estelada!
I està començant a dir les seves primeres paraules en català... si es que és com un nen xD

Apa, bona diada enrederida i visca Catalunya Lliure!

Suma i segueix

2008-09-08T13:08:00.002+02:00

La setmana s'ha tancat amb un balanç força positiu de festes 4/7.
A destacar que ja estem els 4 industrials de la mort a terres piemonteses.
Santi i la seva novia s'han instal·lat al nostre antic pis.
Edgardo ja ha arribat a l'antic pis de les rosses on estem convivint amb Jorge, Rodri i Anna a l'espera de Bea i Ludo que arribaran demà, així que us podeu imaginar l'ambientillo a comuna hippie que recorda al piset de Perugia i el seu inoblidable "barreño".

Jorge: "Cuando vuelva Ramon del Erasmus tendrá una figura menos atlética que la que tendré entonces, Ana será la juez y el perdedor pagará una noche de copas al ganador y a la juez. Por su parte la juez no deberá pesar más de 50kg, sinó pagará también."

Primera festa de la nova temporada

2008-09-03T15:50:00.005+02:00

Comencem com vam acabar: sense recordar res i amb un pet descomunal.
Anit vam començar a escalfar els fetges Rodri, Raquel i el primer fitxatge d'aquest any: Fernando, de València.
Vam fer una sessió de Crest+puro+Giancarlo i vam acabar cruixits i lamentablement sense recordar la meitat de la nit.

Visites (VIII)

2008-09-01T16:20:00.005+02:00

El tour Erasmus estival després d'una estada per Madrid va arribar a terres catalanes.
La primera parada va ser a casa d'en Quim a Reus.

A la imatge el canitx d'en Quim, molt majo per cert. Li va caure bé a tothom menys a Alba, que el va intentar assassinar en vàries ocasions després que li deixés un regalet als llençols.

Els pares d'en Quim que no vaig tenir el plaer de conèixer però molt majos pel que m'han dit.

Patri, àlies la tortuguera, i Giacomo disfrutant de la costa Daurada.

Sean i Quim preparant una deliciosa paella.

Carmentxu amb el seu regal d'aniversari: guía de Lleida i postal antiga personalitzada:

Sense comentaris algunes fotos ejem...

Després de torrar-nos a la platja llarga de Tarragona vam anar a veure la ciutat que m'esburrona. Un servidor tenia un mal record d'una visita de fa temps amb el cole però, per sort, Quim ens va descobrir els encants de l'antiga Tarraco i he de reconèixer que no m'importaria passar-hi un temps.

Per sopar vam anar de tapes al Lizarran de Reus (poble molt maco també) i ens vam ficar les botes soberanament.

Vam agafar el cotxe i vam ficar rumb a la ciutat del vici: Salou city.

L'alcohol estava fent de les seves...

Totes felices creient que estaven a Pacha...

De les fotos i videos que tenim de dins de la Cage i del que va passar desprèé s'ha cregut convenient no penjar-ne cap.

Elena no va poder aguantar el ritme i va caure dormida en un profund somni, moment que vam aprofitar per fer-nos tot tipus de fotos vexatories:

L'endemà tret de la personatja que està dormint sobre aquestes línies estàvem força frescs i vam ficar rumb a la capital de les terres de Ponent.

Com no podia ser d'una altra manera un dijous nit d'agost: Gurugú

Les carpes estaven bé de gent i la valoració de la nit per part de les mandrileñes va ser positiva.

L'endemà vam tenir la bona idea de visitar Lleida a la una del migdia i casi ens hi quedem en l'intent.

Mmmm no us recorda a cert viatge a Polonia?

Doncs més o menys això és tot el que vam fer. Ara tenim pendent una visita a la capital de l'imperi que promet bastant: entrepà de calamars, visita a tots els pares i molta festa.

Road to Sweden

2008-08-25T02:00:00.001+02:00

Finalment he tornat a casa desprès d'un apassionant viatge pel nord d'Europa amb la meva nova bicicleta, ja no tant nova.

La experiència ha estat molt positiva i m'enduc molts bons records i impressions d'uns països (i sobretot, la seva gent) que no coneixia de primera mà. També he aprofitat els 17 dies per desconnectar gairebé totalment de tot, per reflexionar sobre aquest últim any i per fer alguns plans de futur que es presenta incert i interessant.

Estic satisfet també de com ha anat el viatge mentalment ja que em feia una mica de respecte estar tants dies sol, alguns d'ells amb problemes mecànics i mal temps, però tot ha passat sorprenentment molt despresa i tret d'algun moment puntual de desesperació, crec que he guanyat en paciència.

Físicament hauria pogut anar millor, però també pitjor. Abans del viatge vaig reprendre els entrenaments (després d'exàmens) i dies abans em va sortir la temuda tendinitis als dos genolls.
Com no tenia temps de descansar vaig intentar curar-la ajustant les altures de la cadireta i manillar de la bici (ho havia d'haver fet des d'un principi) i augmentant la cadència de pedaleig (tinc tendència a portar-la massa lenta). Vaig anar tirant fins la meitat del viatge on el dolor es va accentuar i no vaig poder ficar-me plantat a la bici fins al final. Però per sort no va anar a més. Curiós que el dia que vaig anar a Estocolm vaig acabar que casi no podia caminar del mal... espero que ara amb descans es curin aviat. No m'he alimentat tot el bé que hauria volgut i he acabat amb 4 kg de menys que espero recuperar ràpid i bé.

Tot seguit un resum de números i el diari que vaig anar portant a la PDA. Ja aviso que està més mal redactat del que ús tinc acostumats i que és llarg de collons.

Dia	km	km tot	min	min tot	mitja
5	120,92	120,92	339	339	21,4
6	86,88	207,80	260	599	20
7	124,07	331,87	360	959	20,7
8	176,79	508,66	524	1483	20,2
9	118,09	626,75	359	1842	19,7
10	111,29	738,04	375	2217	17,8
11	150,58	888,62	401	2618	22,5
12	111,75	1.000,37	382	3000	17,5
13	90,85	1.091,22	413	3413	13,1
14	137,76	1.228,98	443	3856	18,6
15	124,98	1.353,96	383	4239	19,5
16	111,55	1.465,51	374	4613	17,8
17	136,57	1.602,08	522	5135	15,6
18	57,69	1.659,77	182	5317	19
19	19,03	1.678,80	93	5410	12,2
20	6,56	1.685,36	27	5437	14,7
21	13,76	1.699,12	71	5508	11,6
22	0,00	1.699,12	0	5508	-
TOT	121,37	1.699,12	6,6	91,80	18,5

Totals arrodonits:
130 km de mitja al dia
7h de mitja al dia
19km/h de velocitat mitja
1700 km totals
90 hores totals

I el diari en qüestió:

========================
========================

05-08-2008: 120,92km 5h39' 21,4km/h Bruxelles-Lage Mierde

Em llevo a les 3.30 i a les 7 ja he facturat tot l'equipatge.

M'acomiado de ma mare i ma germana i agafo el vol puntual a les 8 amb un A320 de Vueling. Després de 15 minuts extra esperant pista lliure aterrem a Brussel·les amb 15°C i núvols.

Primera sorpresa del viatge: m'han doblegat els plats de la bici x@! Quan vaig acabar de recordar-me de les mares de tota la tripulació de terra aconsegueixo ficar la bici operativa, que no arreglada, però almenys puc pedalar.

Bé, fins que al km 30 rebento la primera roda... que hi farem.

Uns km desprès rebenta la brida del porta-alforges en baixar una vorada i em començo a sentir imbècil...

El temps se'm tira a sobre amb tants imprevistos i vol ploure. Per sort el terreny és pla i no fa vent.

Quin goig veure tanta gent amb bici, increïble! La veritat es que no es per menys amb la xarxa de carrils bici que hi ha. Des de que surto de l'aeroport que no el deixo.

Estic tan capficat en no trencar res més i en trobar càmping que la "frontera" belga-holandesa em passa sense adonar-me'n.

A la fi arribo, però no hi ha super al càmping, el del poble més proper ha tancat fa 30 minuts (18h) i he de fer 16km fins que en trobo un d'obert grrr. La 'patejada' fins al super ha valgut la pena després de arrasar en la secció de rebosteria.

Molta mantega i sucre a manta, demà potser diabètic, però tip.

Això es tot, estic fet pols i vaig a dormir (21.30).

De les poques fotos que vaig fer a Bèlgica, impecable.

========================
========================

06-08-2008: 86,88km 4h20' 20km/h Lage Mierde-Zoelen (Tiel)

Em llevo a les 6 i abans de les 7 ja estic pedalant.

Avui tinc etapa curta ja que aprofito el viatge per visitar a Kim i Loes i passaré la tarda amb elles.

A les 12 ja estic a puesto, segueixo fascinat pel tema dels carrils bici i la quantitat de ciclistes.

Curiositat: per planificar una ruta és important tenir en compte els rius perquè no hi han gaires ponts i si et despistes l'acabes creuant massa lluny, i si, m'ha passat i he acabat creuant el riu amb barca :D

Als 5 minuts d'arribar apareixen les dos mosses tan guapes com sempre. Costa una mica engegar l'anglès.

Com no podia ser d'una altra manera, van venir amb bicicleta.

Dinem a casa de Kim, que té 120 anys i és considerada monument (preciosa) i anem a visitar Tiel, ciutat famosa per una antiga fàbrica melmelada i la seva mascota Flipje, de la que Loes estava enamorada i de la qual hi ha un museu, que per suposat vam anar a visitar.

Foto de rigor amb el cartell del poble.

Loes abraçant a Flipje, en realitat es de color vermell.

El poble, discrepant amb Kim, em va semblar preciós. Si fa no fa és com tots els pobles holandesos: cases de conte, jardins impecables, carrers empedrats i impol·luts, gent maca i carrils bici xD Però suposo que veure el mateix tota la vida fa que no t'atregui tant.

Fem una parada per degustar un pastís típic que estava per llepar-se els dits i per matar diabètics.

Agafem el cotxe i anem a ??, un poblet més maco que la majoria on discutim sobre la construcció dels molins de vent i sopem uns magnífics panencoeken, no aptes per a estómacs petits. Aquí m'adono de la gran quantitat de menjar que s'arriben a fotre entre pit i esquena.

M'ho vaig acabar forçant la màquina però es que aquests animals encara demanaven postres desproporcionadament poc saludables, m'hauria agradat veure al Ramon.

Més tard vaig conèixer als pares de la Kim, molt majos per cert.

Kim i la seva mare a la terrassa de la preciosa casa.

Loes va tornar cap a casa i espero veure-la aviat. Crec que mai m'acostumaré a dir adéu a la gent...

I res més, el cansament estava fent els seus efectes i vaig anar al sobre aviat.

Comentar que vam veure dos persones amb esclops de fusta però no duia la càmera a sobre.

========================
========================

07-08-2008: 124,1km 6h 20,7km/h Zoelen-Delden (Hengelo)

Dia molt tranquil.
He dormit com un rei i em llevo poc abans de les 8.
La mare de Kim m'ofereix uns ous ferrats que declino sàviament.

M'acompanyen un tros en cotxe fins que em deixen encarat en la bona direcció.

Les senyals de color vermell et guien per tot el país en carril bici.

Ha plogut per primer cop però poca cosa, de moment.

Aquí la bicicleta amb el vestit de pluja. M'agrada com li queda.

No he tingut cap problema d'orientació i abans de les 4 ja estic al càmping.

Pel camí he comprat una bombona de CampingGaz i avui soparé calent :D

Pedalaria més però la frontera teutona està al caure i tinc por de no trobar càmping.

Per sopar uns spaghetti al pesto amb formatge vell i un wafel amb mig litre de llet pasteuritzada :)

Són les 9.30 i vaig a dormir.

Em sento bé i si demà fa bon temps (diuen que no) i les carreteres alemanyes estan bé, pot sortir una gran etapa.

Bona nit *

========================
========================

08-08-2008: 176,79km 8h44' 20,2km/h Delden (Hengelo)-Rehden (Diepholz)

Dia per oblidar. El pitjor del viatge.

Em llevo a les 5.30 i començo a pedalar motivadíssim per entrar a Alemanya, país que desconec bastant.

Em faig la foto de rigor a la frontera i entro a Nordhorn. Tot està gris, fa fred i no hi ha absolutament ningú als carrers. Per l'aspecte del poble es nota que no estic a Holanda.

La primera sorpresa ve quan no puc anar amb la bici per la carretera i no hi ha carril bici enlloc... Em fan fer com el doble de km i per camins de pedres... Em començo a neguitejar.

Al següent poble igual, la carretera només per cotxes i no trobo els senyals verds (camins bici).

Pregunto a la poca gent que hi ha i ningú entén l'anglès i quan ensenyo el mapa em comencen a parlar rapidíssim i a part de no entendre'ls, m'estresso.

Al final la bona voluntat dels alemanys s'imposa a la manca d'enteniment que tenim i trobo el camí bici que em fa fer 26km quan en el mapa són 14... I per camins de pedres.

Vaig tirant molt nerviós enmig de bonics boscos (els primers que veig degut a l'alta densitat de població de BE i NL). Si segueixo així, els 400km per Alemanya es convertiran en 800km i no arribaré a temps.

Tontament se m'enganxa el taló a la roda del darrera i desgarro la llanta i doblego tot el radi... Sense comentaris de com estic.

Al arribar finalment al poble paro un moment i a l'arrencar la roda del davant punxada... La gent em diu amb alemany si necessito alguna cosa (crec) i fai un no, no, danke, danke. Almenys la gent és amable. Un jove alemany que parla anglès s'interessa una mica per mi i desprès de contar-li per sobre d'on vinc i on vaig, resulta que estudia a Estocolm!

Al cap d'una estona de donar una mica més de tombs, finalment, encaro un carril bici paral·lel a la carretera com a NL.

Començo a tirar molt ràpid i de reüll vaig mirant la llanta doblegada que de moment no dona molt pel cul (he hagut d'afluixar el fre del darrera).

I de cop la puta segona part del diluvi universal... Els cotxes afluixen molt perquè la visibilitat és nul·la, els camions paren i jo segueixo. Crec que només queda una caiguda per arrodonir el dia.

De cop, para de ploure i als 5 minuts veig un McDonald's al que em paro merescudament.

Entro completament moll i em menjo 3 cheeseburguers que per moments m'allunyen d'aquest infern.

Segueixo tirant molt ràpid fins que arribo a Rehden demacrat, on trobo el càmping (un cartellet s'agrairia) amb l'ajuda de 3 homes que per variar no parlen gens d'anglès. Al final un d'ells m'acompanya amb cotxe :)

El càmping és rollo casa de pagès, encantador. M'atén una dona que desprès de contar-li on vaig, i veient la meva cara, sent llàstima i no em cobra :)

Només puc dir coses bones del tracte rebut.

Tinc el temps just per muntar la tenda abans de la tercera part del diluvi.

No para de ploure i acabo cuinant al terra del cuarto de bany...

Em dutxo i la roba de recanvi està humida (festa).

Vaig a dormir desitjant que demà sigui un dia millor.

========================
========================

09-08-2008: 118,09km 5h59' 19,7km/h Rehden (Diepholz)-Lauenbrück

Dia perfecte avui.

Em llevo a les 5.45 i el color del cel és blau :)

Pedalo amb força seguint els carrils bici que avui si que encerto.

Paro a fer el segon esmorzar a una pastisseria on em trobo una padrina que sorprenentment parla anglès i m'explica que de jove també va anar amb bici a Estocolm! Les pastes boníssimes per cert.

No sé si són els ànims o què, però avui els pobles em semblen més macos que ahir.

Arribo a Rotenburg a l'hora de dinar i decideixo que quan acabi de menjar, buscaré el primer càmping i fixaré tot l'equipatge a assecar.

Per dinar demano una lassanya i un currywurzel (o algo així). Tot seguit el cambrer comença a riure i em fa entendre que les racions són molt grans.
Em decanto pel wurzel aquell impresionant, i per 4,5€!

Tiro del meu mini diccionari d'alemà per demanar el compte i arrenco un somriure del personal.

A 10km trobo càmping, estenc tot el que tinc, sopo i escric això.

Dedicat per al pare del Ramon, aficionat a fotografiar insectes.

Em respatllo les dents i a dormir que demà toca creuar Hamburg i segur que algo passa xD

WTF del dia:
Un poble que es diu Jerusalem enmig del país amic dels jueus xD

========================
========================

10-08-2008: 111,29km 6h15' 17,8km/h Lauenbrück-Bad-Segeberg

Em llevo a les 3 del matí amb el soroll de la pluja repicant amb la tenda.

Em vaig despertant fins que a les 5.30 sona el despertador. Estic molt temptat de quedar-me dormint, però decideixo pedalar.

Uniforme de batalla al complet.

La pluja (xirimiri) m'acompanya fins a Harburg, poble on he d'agafar el metro per creuar el riu Elba i arribar a Hamburg (he intentat infructuosament trobar una carretera).

Ràpida visita a Hamburg, que m'ha sorprès perquè té monuments (me l'imaginava totalment industrial).

També he pogut veure molt turista, és més, crec que a la ciutat només hi havia turistes perquè per variar estava deserta.

He tingut unes breus paraules amb dos turistes italians i m'ha agradat parlar en italià :)

Desprès he sentit que un grupet parlava català i he nat a dir-los que em fessin una foto amb l'ajuntament.

M'han confós per valencià (...) i resulta que eren de la Pobla de Segur i que eren amics de ma tiet!

La pluja ha pujat una mica d'intensitat i he decidit seguir el meu camí.

M'ha costat una mica trobar la sortida que volia, el carril bici era un desastre dels grossos, però al final tot bé.

M'he refugiat de la pluja en un restaurant molt alemà, on escric aquestes línies mentre em bec una cervesa ben fresqueta i espero que em portin unes costelles.

Seguiré per la nit!

Increible el menjar i l'acompanyament! I em regalen el postre :) 12€.

Al sortir 3 padrins s'interessen per mi i la fem petar un rato. Perquè aquí la gent si que parla anglès? Bu...

Només em queden uns 30km per arribar a puesto. La pluja no molesta tan com sembla, el que crema són els carrils bici amb bonys i voreres de cm que em fan frenar per por de no trencar més ni la bici ni el meu cul. Així no es pot portar cap ritme de pedaleig, però no si pot fer res.

Arribo al càmping i una simpàtica recepcionista, al saber que sóc de Barcelona, em conta que hi ha estat 3 cops i que li encanta. La veritat es que porto 6 dies per aqui i enyoro el Sol. No se que deu ser viure aquí.

Està bufant un vent molt fort, no plou i me'n vaig a fer nones *

========================
========================

11-08-2008: 150,58km 6h41' 22,5km/h Bad-Segeberg-Guldborg

Em llevo a les 5.30 i a dos devsis ja pedalo, amb la boníssima notícia que tinc el vent d'esquena que m'acompanyarà així fins la nit :)

Vaig tope motivadíssim fins que em menjo una arrel i punxo la roda de darrera...

Jo molt espavilat no miro si hi ha alguna punxa/pedra a la coberta i cambio el pneumàtic. Després de 10 minuts regulant la roda perquè no toqui amb els frenos torno a pedalar.

5 minuts mes tard torno a punxar... BURRO!

Amb les punxades perdo molt temps però porto bona mija i el temps acompanya. Per fi vec el mar i encara em motivo més.

De camí em trobo aquest VOR o radiofar i ja tinc el moment friki del dia.

Abans d'agafar el vaixell a Puttgarden que em porti a DK, he d'arribar a l'illa de Fehmarn per un pont. M'equivoco i en comptes d'anar pel carril bici em fico amb els cotxes... Però faig un 'ordago' i em rebento les cames a 40km/h (amb l'ajuda del vent eh) fins que creuo el pont. Això es la MITJA que porten els animals del Tour... La meva mitja es de 20 xD

Finalment arribo mort de gana per agafar el vaixell (14€) i dinar a DK. Durant el viatge de 45' una simpàtica sueca que podria ser ma mare em fot bronca per no portar casco jeje li conto el mateix que a la majoria, però també li parlo de Henning Mankell i la relació amb el viatge. Em recomana que si tinc temps vagi a l'illa de Öland i si el tinc, així ho faré.

Arribo al país de Lego, Laudrup i els molins de vent gegants.

Em sorpren rapidament que sembla pobre i que tot esta caríssim. El primer suposo perquè estic en un poble perdut de la ma de Deu.

Jo que volia algo típic i només trobo que pizzes i hamburgueses... Cau lo primer.

Decideixo avançar 25 km de la següent etapa aprofitant el vent i just a 3km del final punxo...

Santa paciència!

Em preparo la meva ració de carbohidrats en forma d'spaguetti i quan esticapunt d'anar a dormir el meu veí es presenta.

També va amb bici i ha nat de Riga als països escandinaus i creua per D i PL fins que torna a casa.

Vaia personatge!

Mentre m'invita a un te em va cintant la seva vida.

28 anys, casat 3 cops i un fill amb la primera dona (als 21 anys) la qual era alcohólica i li va trencar el nas (ella a ell). Ha treballat en la construcció, de missatger, als ferrocarrils i mil llocs més.

Es declara punki dels bons i en te tota la pinta. M'explica les seves etapes d'alcoholisme i em fa un repàs d'història del segle XX. No para de cagar-se en l'ex-URSS i mil coses més. Se'l veu idealista, creu en el que diu.

Parlem també de bicis i de com va sobreviure als atacs dels mosquits Lapons. Veure'l per creure'l.

Després de més de 2 hores, quan va començar a treure el tema dels chinos, em vaig despedir.

Me'n vaig a dormir a les 23 amb Rammstein de fons des de la seva tenda.

========================
========================

12-08-2008: 111,75km 6h22' 17,5km/h Guldborg-Roskilde

Després de l'impactant troballa d'anit, em llevo ben matí rumb a la capital.

Pluja que m'acompanya fins a les 17h. No es torrencial.

Creuo un pont bastant llarg d'uns 7km segons el mapa ?? i entro a l'illa on hi ha Copenhague. A mesura que avanço, comença a semblar més ric tot, llàstima que els preus es mantenen per els núvols.

Poc abans de Køge rebentón dels bons. Sem raja la coberta... Cambio el pneumàtic i fico poca presió per poder arribar al poble.

Em roben 30€ per una coberta que almenys té bona pinta. Als 10 minuts torno a rebentar i aprofito per cambiar-la.

Arribo a l'hora de dinar a Roskilde, on em tornen a robar 30 euros per dinar poca cosa... i la birra 10€!!! Almenys el poble s'ho val. Preciós.

Té nosequé diferent dels altres pobles macos d'europa. En part les dones... Semblen totes tretes de noveles èpiques amb cabells dorats i rostres perfectes... em torno boig per moments... mOOOOOlt xungo...

Després de donar tombs pel poble i remirar la seva gent (els nois semblen prínceps també) me'n vaig al càmping on em roben per tercer cop. 20€ i encara em fan pagar 1€ per 4 minuts d'agua calenta... molt trist en serio. Em sento pobre i bastant miserable xD

Com a consol, les vistes del fiord de Roskilde, que tinc a 5 metres, i de fons el poble :) i si, l'aigua està congelada.

Per cert, tinc els genolls una mica tocats (d'ahir suposo). Muscularment estic bastant trinxat també així que demà em relaxaré una mica.

Porto 1000km justos en 50 hores justes!

Bona nit!

========================
========================

13-08-2008: 90,85km 6h53' 13,1km/h Roskilde-Trelleborg

Em llevo a les 7 del matí i camí dels banys vec una padrina que es banya! Jo amb el jersei i els pantalons llargs mort de fred, quina moral nen...

Fent via cap a la capital em noto els genolls fatal i decideixo començar amb els ibuprofens.

Arribar a Copenhague cap a les 10 i començo una visita preciosa. El que més valoro de les ciutats són els carrers i aquesta els té molt acollidors.

Hi ha molt turista i bàsicament destaquen pel seu volum de veu els espanyols i els italians.

I si a tant encant li afegeixes aquestes noies de tan bon veure doncs no marxaries mai... t'acabarien fent fora del país al cap de pocs dies perque t'hauries quedat sense un duro (a la capital ja és escandalós).

De les primeres fixed bikes del viatge. Algun dia en tindré una.

Abans de deixar la ciutat em quedava encara una cosa pendent: Christiania.

Us recomano que punxeu l'enllaç de la wiki perquè és realment curiós que un lloc així existeixi dins de la correcta Copenhague. No es podien fer fotos per dins, suposo per les gran quantitats de droga que venien al costat de les altres tendes xD

Vist això, 120 corones i tren cap a Malmö, primera ciutat de Suècia.

Després d'una visita ràpida, tinc greus problemes per sortir ja que totes les carreteres semblen proibides a les bicis.

Amb molta paciència acabo trobant la carretera cap a Alstad que durant uns 35km em farà patir infinit: vent de cara huracanat (no exagero), pluja i els genolls fent molt mal.

Arribo desfet al camping i espero que pari la pluja, que no el vent. De mentre vaig a mirar el Bàltic al qual no mi banyaria per res del mon, però maco si que és.

A sopar i a dormir. Curiós que hi ha 6 o 7 ciclistes més en aquest càmping.

========================
========================

14-08-2008: 137,76km 7h23' 18,6km/h Trelleborg-Kristianstad

Em llevo a les 6 amb un vent de por. Esmorzar ràpid i començo a pedalar paralel a la costa amb el vent de costat.

Dels millors moments del viatge. L'olor de mar m'envolta completament i la visió es espectacular.

Arribo a Ystad, poble del meu estimat Kurt Wallander. Em faig cuatre fotos de rigor i esmorzo com un senyor. El poble no es cap cosa de l'altre mon, però me l'imagino per allí xD

Abans de marxar, em compro el Ystad Allehanda (diari local) de record.

La resta del viatge sense més. Vent de costat, de cul i de cara per aquest ordre. Els genolls una mica millor, però encara fan mal.

A destacar que decideixo malauradament cambiar la meva ruta fins a Norrkoping.

No aniré per la costa ni visitaré Kalmar ni l'illa de Öland :_( el tema de les carreteres és complicat, i hi ha una mena d'autovia que m'han dit que no podré passar.

No dic que sigui impossible pero passo de no dormir tranquil per això. La sensació de per aquí no ts passar, buscat la vida és horrible.

En comptes d'això, passaré per l'interior i espero que els llacs i boscos supleixin en part la desilusió de no veure més el mar..

M'en vaig a dutxar, sopar i dormir.

*

========================
========================

15-08-2008: 124,98km 6h23' 19,5km/h Kristianstad-Alvesta

Dia tranquil.

Em llevo puntual a dos de sis. Fa fresca pero ni vent ni pluja. Els genollls semblen una mica millor però que no falti l'ibuprofè.

Començo els últims km per Escània preocupat: no fa vent i vaig molt lent. Per sort al cap d'una estona desperto i perfecte.

Com fa bon dia i porto bona mitja decideixo no dinar i anar fent parades per menjar una mica de provisions.

Entro a la regió de Kronoberg i el paisatge es transforma. Els boscos s'aixequen als costats de les carreteres.

Primera senyal d'avís d'ants creuant la carretera.

Una pena que tot sigui pla ja que no em puc fer a la idea de com grans son. Només vec els primers arbres del meu costat.

Aquí sembla que la majoria de gent es guanya la vida amb explotacions forestals ja que tot són camions plens de troncs, serreries, 4x4 americans etc.

Si ahir el vent em duia l'olor del mar, avui (el poc aire que corria) em duia l'olor de fusta acabada de tallar.

Arribo a Alvesta vora les 3 i una noia molt simpàtica del centre d'informació em diu que el càmping que surt al meu mapa no existeix i que en tinc un fora de ruta o també hi ha l'opció d'alberg a 7km en ruta per 20€, m'acabo decantant per aquesta.

L'alberg està enmig del bosc i té bona pinta. Pago el més barat (compartint habitació) però com no hi ha ningú doncs tinc una doble per mi sol :)

Per cert, la recepcionista no enten gaire l'anglès però m'acaba deixant l'ordinador de recepció per mirar el coreu que tinc bastant buit.

M'estiro al LLIT i miro la final dels 10.000m femenins i resums de la jornada olímpica.

Em preparo el sopar en una cuina enorme i me'n torno al LLIT a veure una sèrie i a dormir.

========================
========================

16-08-2008: 111,55km 6h14' 17,8km/h Alvesta-Eksjö

Dia bastant plàcid.

He dormit com un rei avui :) més que còmode, calentó.

Esmorzo també com un rei mentre miro les olimpiades per la tele.

La pedalada ha estat més lenta del que tocava perquè tenia una brisa fluixeta de cara. Però no s'ha fet molt pesat per sort.

Quan m'he aturat per treure'm els pantalons llargs. Aquesta mestressa se m'ha quedat mirant.

I s'han apropat les seves amigues a observar-me.

Els paissatges avui eren més macos ja que de tant en quant hi havia prats i es podia apreciar millor la grandesa del bosc. Per fi he vist uns quants llacs :)

M'he perdut a l'entrada del poble i he tingut uns instants de furia preocupants que per sort han marxat.

Al poble feien una concentració de cotxes clàssics americans que m'ha deixat a cuadros. Les pintes dels propietaris anaven de conjunt.

I com que em sobrava temps, he anat al supermercat. Si ja m'agrada anar als súpers de casa, imagineu-vos com he disfrutat en aquest viatge!
Els millors amb diferencia els suecs.

Llàstima que no puc probar ni el 1% de tot el que tenen (són packs massa grans per una persona).

Dos dades curioses:

1) Des del primcipi del viatge, cada cop que m'apalanco (no exagero) per menjar venen una o més avispes a tocar-me els ous. De moment xosepito 2 - avispes 0.

2) Ahir i avui han caigut 4 gotes sense tenir cap núvol ni a sobre ni aprop, i sense gens de vent...

Pos crec que això és tot *

========================
========================

17-08-2008: 136,57km 8h42' 15,6km/h Eksjö-Linköping

El segon pitjor dia del viatge. No hi ha cap foto avui.

Aquesta havia de ser la penúltima etapa d'una mica menys de 100km.

Surto abans de les 7 amb vent de cara, ni brisa ni vendaval.

Fa un fred terrible amb la bici, però vaig relativament bé amb pantalons llargs i jersei de xandal.

Al cap d'una hora comença a ploure. M'hauria tret els pantalons llargs per no mullar-los, però fa massa fred i com normalment la pluja va i bé doncs me's deixo ficats.

És l'etapa més 'muntanyosa' del viatge, fins i tot passo pel costat d'una estació d'esquí que deu ser la més baixa del mon.

Ni el vent ni la pluja afluixen però com ja oloro el final segueixo animat.

Al km 70 paso per Kisa i un temptador cartell d'alberg m'incita a acabar l'etapa abans d'hora, pero a menys de 30km el meu mapa diu que hi ha un preciós càmping entre dos llacs i continuo.

Dino a Rimforsa una mica de pa polar amb formatge sota la pluja i torno a ser temptat per un cartell d'alberg i camping, pero no em pararé a menys de 10km del meu paradisíac destí.

En aquest punt del viatge tinc els pantalons calats fins als genolls i el jersei calat fins als colzes (i vaig amb ponxo eh).

Em desvío de la carretera 34 per anar a l'ansiat càmping amb un vent in crescendo.

I el puto càmping no existeix... la gent dels voltants no en coneixen cap... La indignació i ràbia creixen descontroladament dins meu envers Alfieri Lorenzon, director responsable del mapa suec del Touring Club Italiano... faig un repàs mental de la seva família i si el tingués davant l'escanyaria amb les meves mans.

No tinc més remei que desviarme de la meva ruta i anar rumb a Linköping, a l'espera de trobar algún càmping de camí, que no trobo.

La pluja i el vent s'alien en la meva contra i varisops estic apunt de caure.

Ara si que totalment moll, no avanço una merda pel vent i les cames començen a notar-ho al decaure la cadència de pedaleig.

L'únic consol que tinc es que m'he guanyat un alberg si no vull palmarla.

Molta estona després entro a la ciutat i em costa una mica trobar l'alberg i sorpresa, 60€ la nit... Totalment abusiu. La de recepció em diu que al campus universitari en trobaré un més barat i me n'hi vaig amb les meves últimes forces.

Pregunto per la zona i ningú sap on és, l'undemà comença el curs escolar i suposo que tots els que em trobo són rookies. Entre ells un puto Erasmus espanyol que porta bastants fums... però m'agafa totalment desprevingut i baix de moral i no li puc soltar cap moc.

Amb l'ajuda de dos interraileros alemans, trobem el alberg i ens diuen que està a full. Ells se'n tornen al centre.

Jo totalment abatut decideixo muntar la tenda als jardins i a pendre pel cul tot.

La imatge de muntar la tenda molla, jo moll sota la pluja, depriment.

Em trec la roba xopa i em fico els texans i les 5 samarretes que tinc.

Menjo una mica de pa i galetes i a dormir esperant no agafar cap pulmonia i que ningú em faci fora.

========================
========================

18-08-2008: 57,69km 3h02' 19km/h Linköping-Norrköping

Última etapa.

Casi que no em crec que hagi dormit tan bé :) una mica de fred però bé.

El problema és que em fico per pedalar, perquè pantalons i jersei segueixen igual de xops.

Em decanto per culot, 5 samarretes i mitjons pels genolls.

Amb aquest look tan original, em veuen desfilar centenars d'estudiants que millor no saber que pensaven..

Abans de les 11 arribo a Norrköping i només penso en trobar un alberg, estendre la roba i estirar-me al llit.

Relativament ràpid trobo l'alberg, que resulta ser apartament compartit i per menys de 25€ tinc la meva habitació.

Estenc tot el meu equipatge i m'estiro a veure els JJOO fins entrada la tarda que em fico roba seca i vaig a donar un tomb pel poble.

Com tinc uns quants dies encara, decideixo que visitaré Estocolm (en bus).

Me'n vaig a dormir després de grans dosis de MTV i Discovery Channel (en anglès subtitulat en suec).

========================
========================

19-08-2008: 19,03km 1h33' 12,2km/h Norrköping

Intento dormir fins les tantes però a les 8 ja no tinc més son.

Una mica de tele i me'n vaig a reconéixer l'aeroport que no tinc gaire lluny.

-Hello, is this the Ryanair airport?

-No it isn't, it's in Nyköping, not in Norrköping.

- -_-'

WTF senyors, tan planificar i m'equivoco d'aeroport...

Però no passa res perquè està aprop.

I la bona noticia es que podré dormir l'última nit dins així que m'estalviaré una nit d'apartament.

La resta del dia de tranquis. Una mica de turisme per la ciutat i relax.

Els bitllets de bus a Estocolm (170km) no arriben als 25€ (a/t) preu raonable.

Comentar que per dinar m'agafo un plat precuinat de mandonguilles com les de l'IKEA que estan increibles :)_

========================
========================

20-08-2008: 6,57km 27' 14,7km/h Norrköping-Stockholm-Norrköping

Em llevo a les 6 i a les 7.10 agafo el bus a la capital.

Entre que esmorzo i fico al dia aquest 'diari' el viatge se'm passa volant.

La volta que he donat per Estocolm ha estat monumental. He estat 9 hores patejant i només he parat una estona per dinar.

Al principi la ciutat no m'ha entrat gaire bé ja que m'esperava una ciutat de conte com Copenhague i el que m'he trobat ha set una ciutat més moderna i pràctica on a part de turistes es veien els ciutadans atrafegats amb les seves feines.

Però a mesura que he anat apropantme a la zona banyada pel mar la cosa ha millorat progresivament.

Edificis d'arquitectura més clàssica, esglésies dignes de fotografiar (la majoria del país són molt noves i lletges), molts museus, la KTH, l'estadi olímpic, milions de restaurants i botiguetes, i el més important: una ciutat adaptada 100% per la bicicleta amb carrils bicis com cal, servei de 'bicing', preses d'aire al carrer per inflar rodes, rampes a les escales, ...

M'ha sorprès veure molts missatgers amb bici (m'agradaria treballar-hi un temps) i 4 o 5 fixed gear bikes :)

Els preus dels restaurants al centre eren bastant cars, uns 15€ el plat, però al final n'he trobat un per 8€ buffet d'amanides+plat a escollir+beguda+pa+cafe. Molt bo.

M'he quedat amb les ganes d'entrar al museu d'art modern a veure una exposició titulada Milano-Turin, però no tenia temps.

La visita ha acabat amb molt bona nota. Llàstima que al final els genolls han donat una mica pel sac.

========================
========================

21-08-2008: 13,76km 71' 11,6km/h Norrköping-Nyköping-Skavsta airport

Dia tremendament solitari/aburrit.

Intento dormir tot el que puc però per variar a les 8 ja no puc dormir més. M'enxifo la tele un rato i a les 11 ja estic afeitat, dutxat, vestit i amb la bici muntada.

Em torejen una mica per portar la bici fins a Nyköping i al final opto per desmuntar-la ja que si algo em sobra avui és el temps.

7€ i 50 minuts dopo, arribo al poble en qüestió. Torno a muntar la bici i vaig a dinar al McDonalds: dues Cheese i una ChickenBurguer que no McChicken.

L'aeroport d'Skavsta no té pèrdua i està a tan sols 7km. De camí em paro al súper ICA i carrego de pa polar perquè el catin a casa i cuatre tonteries més.

L'aeroport me l'imaginava més gran la veritat.

Mi passo unes 14 hores fins que embarquem puntuals. Crec que ja domino el suec després de llegir uns quants diaris i tragar-me miges olimpiades.

Dec dormir unes 3 hores justes junt amb més motxilers.

========================
========================

22-08-2008: Skavsta-Girona-Lleida

Retorn a casa :)

El vol surt puntualíssim a dos de set, amb un nou B737-800 de Ryanair.

Tinc una mica de sort i m'agafo l'única fila de 3 que està buida així que després de fullejar el sempre interessant magazine, faig una dormida de campeonat que ni a primera classe tu.

Aterrem puntuals altre cop 3 hores més tard, 22ºC i el cel cobert... jo que esperava veure el solet...

Les meves bosses surten juntes de les primeres i no vull mirar en quin estat està la bici.

Ara només m'he d'esperar 5 horetes de res perquè passi el bus que estarà 3 hores i escàig per portar-me a Lleida.

Felicitats Reina

2008-08-20T00:01:00.002+02:00

Avui, 20 d'agost, certa persona fa anys. Pot ser que encara no la conegueu però crec que tothom sap de qui estic parlant. Avui Carmen fa anys i com que estic molt pobre només et puc felicitar mitjançant un escrit al blog.

Escriuria moltes coses però crec que en xosepito m'escanyaria i perquè serà un plaer molt gran venir-te a felicitar en persona. Molts, molts i molts petons!

Muaaaaa

Episodi 1: la ciutat de Torino

2008-08-09T13:13:00.008+02:00

Un cop el vostre destí us ha deparat Torino com a lloc per passar el vostre Erasmus no us desanimeu. El que li passa a la majoria de la gent es que demana aquesta ciutat com a cinquena o sisena opció dins de les seves prioritats i sembla una decepció venir a parar aquí. Tranquils, venir a Torino, és (serà) el millor que us ha pogut passar!!

Si encara no sabeu ni on està, ni perquè és famosa ni res... mireu això.

GEOGRAFIA:

Torino està situada al nord-oest d'Itàlia, dins la regió del Piemonte. Com moltes ciutats del nord d'Itàlia està molt influenciada (en quant a la seva cultura, arquitectura, art...) per part de l'Europa central. La ciutat es atravessada de sud a nord pel riu Po i la formen un milió d'habitants.
Respecte la resta d'Itàlia és cert que ciutats importants com Roma, Nàpols o Venècia disten molt de Torino i, pot semblar, que viatjar per Itàlia sigui difícil i costós. Tot i així, el país està dotat amb un servei més o menys eficient de ferrocarrils.
Ara bé, si un es fica a analitzar la situació de Torino respecte d'Europa se n'adonarà de la proximitat a la que es tenen països com França, Suïssa, Alemanya, Àustria o Eslovènia.

A més, convé remarcar la proximitat dels aeroports de Milà que faciliten molt la feina a l'hora de triar destinació europera per fer el següent viatge.

SOCIETAT:

Els clixés que envolten la ciutat diuen que és una ciutat gris, industrial, vella, a l'ombra de Milà...
sincerament, els desmenteixo tots.
El fet que els Jocs Olímpics d'hivern del 2006 es celebressin a Torino sembla que ha donat motiu d'orgull i satisfacció a la gent de la zona. Tothom es sent identificat amb ells i molta gent encara porta roba -com xandalls, motxiles o impermeables- commemorativa dels jocs.

Fruit d'això la ciutat va evolucionar considerablement i en van derivar la construcció de la línea de metro, d'infinitat d'instal·lacions esportives, "bones" (millors de les que hi havia, per dir-ho d'una manera suau) comunicacions per carretera; la peatonabilitat de la major part del casc antic de la ciutat i un llarg etcétera.

ARQUITECTURA

Torino és una ciutat essencialment barroca, tant en els seus palaus com en el seu urbanisme (de grans avingudes porticades i carrers ortogonals en sentit nord-sud o est-oest). La ciutat va ser pràcticament destruida en motiu de la segona guerra mundial (el fet de tenir la frontera amb França a escassos cent quilòmetres no l'afavoria massa), així que la majoria d'edificis emblemàtcs han sofert alguna reconstrucció més o menys encertada.
Convé dir que la ciutat també té algun toc modernista i que aquest any 2008 s'ha declarat la ciutat com a capital mundial del disseny.
Per destacar-ne alguns edificis importants: Palazzo Reale, Piazza Castello, Piazza del Duomo, Borgo Medievale, Basilica di Superga (ja us enterareu per quin motiu és famosa), Palazzo Madama… i, com a edifici emblemàtic, la Mole Antonelliana (símbol de l'encapçalament del nostre blog i anvers de les monedes de 2 cèntims italianes). Com a curiositat, dir que els edificis de Torino rarament superen les 4-5 plantes i l'skyline de la ciutat està dominat, quasi exclusivament, per la Mole.

Skyline de Torino dominat per la Mole

A primer pla, Piazza Castello; més enllà, la Mole; i al fons, Superga.

Borgo Medievale il·luminat per l'ocasió

Molts cops us semblarà trobar-vos en una típica ciutat senyorial europea al més pur estil de París o San Petersburg degut als seus carrers burgesos, amples i cuidats. De fet, Torino fou la primera capital de l'Itàlia unificada (per davant de Florència i Roma) des de l'any 1861 fins al 1865.
Deixar-se emportar pels carrerons estrets del centre és una experiència més que recomanable. La infinitat d'esglesietes que trobareu per la ciutat us deixarà sorpresos! Si, a més, us interessa anar de museus, podreu trobar-ne alguns de bastant renom com el Museu Nacional del Cinema (situat a l'interior de la Mole), el Museu d'art egipci (segon museu mundial en número de peces egipcies per darrera del del Cairo), museu del Castell de Rivoli (antiga residència dels Savoia declarada patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO).

Museu del cinema. En la foto s'aprecia com, efectivament, es troba dins la Mole.

Per tot allò exposat fins ara, fora clixé de ciutat lletja!!

INDÚSTRIA:

Pel tema de ser una ciutat industrial. És totalment cert que Torino és seu de grans empreses multinacionals com la FIAT, Ferrero (amb filials com Tic-Tac o Nutella), Martini, cafés Lavazza, IVECO, Cinzano, Kappa... si, a totes aquestes multinacionals, li sumes una àrea metropolitana que consta d'uns 2 milions d'habitants la fan (obligatoriament) ser una ciutat amb certa d'indústria. Però, com que normalment no et mous per la perifèria...passa desapercebut.

ESPORTS:

-Com a la resta del país, el futbol és la segona religió. Torino FC i Juventus FC estan a la Serie A (primera divisió italiana). En l'actualitat, els dos equips comparteixen estadi i juguen en l'estadi Olímpic (el de la foto):

Per la resta d'esports, la cosa resta en un segon pla. Tot i axò, també s'ha de dir, aquest any es van fer campionats d'Europa de tir amb arc, de gimnàstica Rrtmica i la final de l'ULEB Cup de bàsquet per això. És una mostra clara de la voluntat d'aquesta ciutat d'obrir-se a Europa i al món. De cara l'any vinent s'esperen els europeus d'atletisme i una altra final a 8 de l'ULEB (que nosaltres sapiguem).
Menció especial als esports d'hivern!! Qualsevol persona que passi per Torino en mesos d'hivern no pot marxar sense haver tocat la neu. A menys de dues hores, es poden trobar una infinitat de pistes d'esquí a bon preu i amb una qualitat de neu difícil de trobar.

RELIGIÓ:
-A part d'una quantitat excessiva d'esglésies, la ciutat es famosa per tenir guardada la Sábana Santa i perquè hi va nèixer San Juan Bosco (a més d'un li sonarà) , així que la casa mare dels saleasians està a Torino. A més, es diu que a sota de la Gran Madre di Dio s'amaga el Sant Greal.

El riu Po creuat pel pont Vitorio Emanuele I que acaba davant de la Gran Madre di Dio. Més a la dreta, el Monte dei Capuccini.

-És el centre de la magia negra i de la magia blanca i lloc estimat pels amants de l'ocultisme.
-Degut als dos últims apartats, s'ha comentat que Torino és la ciutat amb més sectes del món.
- Val a dir que el Duomo que "guarda" el llençol sant és dels pitjors d'Itàlia, visualment parlant.

"Llençol sant", en un bloc digne de ser venerat.

MENJAR:

Si creieu que la cuina hauria de ser el vuitè art, Torino és la ciutat que confirmaria el vostre desig. Més que explicar-vos cada plat, us donarem quatre pinzellades sobre allò més típic:
-APERITIVO: im-pressionant. És una espècie de buffet lliure que omple tots els bars de la ciutat quan és l'hora de sopar. La idea és que pagues 6-7 euros per una beguda (es ecomana agafar un cocktail) i pots menjar tant com vulguis. El "problema" és que el bar està ple de tapes i pijades boníssimes que t'has d'anar ficant a teu platet. Tècnicament això és el que fan els espanyols... la idea dels aperitivos és passar una estona de relax amb els amics i fer gana pel sopar.
-Cafés. De tots es sabut que a Itàlia els fan especialment bé. Com que un es pot liar una mica al principi us recomano llegir això. Com a recomanació personal dels autors del blog, és molt aconsellable demanar un marocchino (got cubert de nutella) o un Bicerín (típic cafè de Torino fet a base de xocolata calenta i crema) com el de la foto.

-Xocolata. El "gianduiotto", és el dolç més típic de la ciutat, fet amb una goma de cacau. Pels més amants de la xocolata la ciutat ofereix rutes gastronòmiques, algun festival dedicat ala xocolata..

EDUCACIÓ UNIVERSITÀRIA

Pels qui vingueu amb la intenció d'estudiar us poden ser útils aquest parell de direccions:
-Politecnico di Torino -> seu de la major part de les enginyeries i d'arquitectura
-Università degli studi di Torino -> seu de la major part de les carreres de lletres i d'altres ciències.

Prometen que hi haurà episodi especial per tractar l'aspecte acadèmic.

Enllaços d'interés de la ciutat:
Città di Torino -> web molt recomanable per anar-se simpatitzant amb la ciutat feta per l'ajuntament de la ciutat
Turismo Torino e provincia -> com l'anterior link però amb dedicació més intensa a la província de Torino, al turisme rural, als esports d'aventura, esquí...
TorinoTuristica -> web pensada per fer turisme per la ciutat indicant-te on estan les oficines de turisme, oferint mapes descarregales...
Spazio Torino ->imatges panoràmiques, vistes 360º, webcams i un recull d'imatges de Torino per sentir-la més aprop.
Ajuntament -> Informació sobre papeleo que et poder demanar...si tot va bé, no s'hauia de visitar massa aquesta pàgina.
Transports -> Pàgina del GTT (Gruppo Torinesi Trasporti). Per la ciutat et pots moure en bus, tram i, en menor mesura, en metro.
Google Transit -> Torino va ser una de les ciutats pioneres en la implantació d'aquest útil sistema de viatjar. Donant un posició d'origen i una altra de destí, el senyor Google et recomana quins mitjans de transport utilitzar.
Bardonecchia -> Si vols anar a esquiar, ja saps on fer-ho!
Fotos -> impressionants fotos de la ciutat

Torino (i les seves montanyes) us esperen!

Segona valoració basquetbolística de l'any

2008-08-06T01:55:00.003+02:00

Aprofitant que en Josep no hi és (degut a la seva "volta al món en bicicleta") em permeto el luxe d'escriure sobre el meu esport estimat. Sense voler ser pesat, faré un parell d'apunts sobre el que m'ha passat desde que vaig deixar el Barracuda Basket.
Primer de tot, m'agradaria deixar constància del meu pas per les estades del Sedis. Un any més, ja tinc ganes de tornar-hi. Mira que pot semblar que els crios són pesats i tot això. Si en el fons són així, però arriba un punt, quan ja els entens, que són agradables i tot.
Foto de familia al parc del Segre:

13 monitors més 73+1 crios.
Només puc ficar un parell de fotos més perquè encara no m'han passat les fotos i, si publico moltes fotos de gent menor d'edat, encara ens perseguirà la llei.

Deixant de banda la canalla, durant la setmana d'estada, es va celebrar un partit entre monitors, un Sedis vs Resta del món:
ÒBVIAMENT, va guanyar l'equip de la resta del món. Alguns van menjar colzes; altres terra, però el més important es que els del Sedis es van menjar les seves paraules, després d'un partit de futbol amb certes irregularitats.
Foto oficial del partit:

Foto no-oficial del partit:

(Campos darrera la càmara)

I ara sí, foto del conjunt monitoril del 5è torn de les Estades del Sedis 2008:

Deixant de banda les estades, m'agradaria remarcar el fet de que comencen les Olimpiades. Més que esperades crec que han estat imposades. Miris el que miris per la televisió no pares de veure coses sobre 北京 (Beijing). Posats a criticar coses m'agradaria comentar-ne un parell:
1-Estic fart que els comentaristes de La 2 o la Sexta, o de qualsevol altre canal, siguin esportistes retirats que l'únic que fan es documentar-se una mica (i malament) i allargar les frases per intentar esbrinar el que va passant al joc.
2-Els diaris digitals esportius podrien apostar per gent capacitada per fer el treball de redactar. No es que n'entengui molt de bàsquet però es que, a part d'informar malament la meitat de les vegades, només surt el bàsquet amb l'únic objectiu de formar un sentiment nacionalista o creant algun argument sensacionalista.

Avui m'he trobat amb això al diari Marca....

144 homes = 12 equips x 12 jugadors
144 dones = 12 equips x 12 jugadores

TOTAL = 144 + 144= 288 jugadors. No és tan difícil!

L'única explicació que s'em passa pel cap és que hagin tret factor comú:

144 + 144 = (1+1)44 = 244

Només afegir que "los chicos de Pepu" ara són "los chicos de Aíto".

Si llegiu l'article complert veureu que queda bé com a article però l'ha escrit algun futbolero amargat.. aissssss, en fi:

Visca el bàsquet!!!

Cas 6: Mcdonald's de Varese

2008-08-05T00:11:00.008+02:00

Número d'estudi: 6
Localització: Varese (Lombardia). Itàlia
Adreça: Via Morosini, 21 (VA)
Dia de l'experiment: 16/07/2008
Hora de l'experiment: 14:28
Prova del delicte:

Volem rependre un estudi que feia dies que semblava que no donava resultats. La ciutat elegida no va ser fruit de l'atzar, va ser fruit d'un altre estudi meticulòs per elegir la ciutat de destí. Visitar ciutats per motius arquitectònics ja no ens agrada, és massa tòpic. Tot buscant una tranquil·litat per deixar-nos endur per les propietats oligominerals de l'hamburguesa, vam entrar a la web del Mcdonald's i vam elegir una ciutat que tingués restaurant mcdonalià i que no estigués molt allunyada de Torino. Varese fou l'elegida.
La foto, davant de la façana de l'edifici, demostra la meva cara de felicitat després de mesos sense provar una hamburguesa.

FACTORS EXTERNS

Local: 2 plantes amb amplis espais per passejar-te i sentar-te sense molestar al veí. Una cosa que és d'agrair es que es taules estaven separades per sales. És a dir, tot i que cada planta era formada per una sola habitació molt gran, aquesta estava dividida per parets de manera que no feia falta veure la gent com s'embrutava menjant i, de la mateixa manera, no et senties observat quan intentaves ficar-te tota l'hamburguesa a la boca.Puntuació: 8

Diferents sales (divides per parets) dins d'una mateixa habitació. Ha quedat més clar,oi??

Situació i aparcament: Està situat al costat de les dues estacions de tren. Vam arribar que eren passades les 2 de la tarda, amb una gana de mil dimonis i, per més inri, feia una calor insoportant. Que el Mcdonald's estigués 1 minut de l'estació ens va semblar d'un bon gust..ohhh Puntuació: 9
Decoració, mobiliari i netedat: L'estilista que va decorar aquest Mcdonald's ho debia fer amb un dau... en una cara hi debia haver quadres històrics de la ciutat, en l'altra joguines inflables regalades amb el teu HappyMeal; en l'altra la cultura xinesa; en una altra deixar-ho erm; en l'altra penjar tonteries del sostre...en fi, mireu les fotos dels altres apartats per comprova-ho. Puntuació: 4
Serveis: Una mica extranys... després de veure un espai tan gran per menjar...ens vam trobar uns lavabos petits (però nets eh) que causaven certa cua a l'hora de d'anar-te a netejar les mans. Curiosa també la pica que estava dins la paret (m'agradaria dir que totes les reflexions posteriors dels banys quedaran en reflexions... ja m'han pillat infraganti fent fotos al lavabo i no m'agrada la cara amb la que s'hem queda mirant la gent. Espero que ho entengueu). Puntuació: 6
Rapidesa en el servei: Bastant correcta. Suposo que el fet que hi hagués poca gent va ajudar bastant. Puntuació: 8

FACTORS INTERNS:

Preu: Com s'aprecia en la factura, la cheese ens va costar 1 €. Seguint les lleis de valoració del preu exposades anteriorment, la valorarem amb.. Puntuació: 10
Simetria: Bona, molt bona. La "lonxa" de formatge sobresortia per les quatre cantonades de l'hamburgues (curiosa paradoxa per ser que les hamburgueses són circulars...).Només va faltar una simetria en els altres ingredients per acabar-ho d'arrodonir. Puntuació: 8
Temperatura: La temperatura fou inferior respecte a aquella considerada com a òptima. Remarcar que una rapidesa en el servei pot ser contraproduent en la temperatura de l'hamburguesa. Puntuació: 5
Textura: Aissss... la prova de despegar els dos panets no va ser superada. Fins ara no haviem explicat aquesta prova crec. Una bona textura, a més de tot allò obvi que no ens entretindrem a explicar, ha de superar la "prova de separació dels panets". Aquesta prova consisteix, simplement, en intentar separar els panets en el moment previ a menjar l'hamburguesa, per realitzar l'analisis de la simetria i dels ingredients. Hi ha dues possibles opcions: la primera ens permetrà separar els dos panets (generalment, el panet de baix és el que es pot separar de la resta) i veure el seu interior. L'altra opció es que no es puguin separar (amb una força que no excedeixi de certs newtons...). Doncs bé, considerem que una hamburguesa conté una textura òptima si es tal que permet la separació dels panets sense ser trencada en el moment de separació tot mantenint la seva forma després de tornar-la a juntar. Sembla fàcil que passi...però no totes passen aquesta prova. Puntuació: 7
Ingredients: Tots hi eren presents, i en una correcta proporció. Merescut 10 sense pal·liatius. No podem ficar un 10 pels motius exposats en l'apartat de simetria referits als ingredients i la seva simetria. Puntuació: 9

ALTRES:
+0,2 que s'afegeixen a la puntuació mitja per tenir la figura d'en Ronald. (Veure foto inicial de la façana que en Ronald està al balcó saludant a tots els mortals de la ciutat).

+0,2 per tenir McLand

NOTA MITJA FACTORS EXTERNS:	7,0
NOTA MITJA FACTORS INTERNS:	7,8
MITJA:	7,40
ALTRES:	+0,4
NOTA FINAL MCDONALDS DE VARESE	7,80

D'excursió per... (IV)

2008-08-04T16:45:00.000+02:00

Carros de Foc

Del 27 al 30 de juliol Quim, Xavi i un servidor van anar a fer la Carros de Foc, una ruta circular per 9 refugis del parc nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici i les seves rodalies.
La travessa transcorre per zones d'alta muntanya a una altitud mitjana de 2.400 m. El desnivell aproximat acumulat és de 9.200 m i el recorregut, d'uns 55 kms. Aquí per més info.

Els somriures delaten que no portàvem ni 5 minuts caminant en el moment de la foto.

Un autèntic trenca-cames però molt recomanable.
Dues pegues només:
1) Si no vols pernoctar als refugis, et pot caure una multa de 500 eurals per acampar així que vam haver de plantar la tenda una mica amagats del camí..
2) Ni rastre de les excursionistes calentes.

Però tota la resta per no oblidar.

Paisatges de pel·lícula, calma absoluta, temps perfecte, estanys i rierols per tot arreu, isards, colls que no s'acaben mai, neu, manca d'higiene, pa bimbo, xocolata, bon rollo, agulletes, mal d'esquena...

Espero que l'estiu que ve tornem a fer cualcosa per l'estil.

De viatge per...(XII)

2008-08-03T10:05:00.007+02:00

Suïssa (2 de 2): Geneve (Ginebra pels amics del ram**)
Seguim (veure part 1) amb la narració del viatget que vaig fer amb Carmen per Suïssa. Així doncs, el segon dia el vam dedicar a visitar la ciutat de Ginebra. Com Lausanne, la ciutat es seu de moltes organitzacions internacionals (Creu Roja, Nacions Unides (ONU), CERN, OIT, OMC....)
Per triar-ne una, vaig fer-me la foto davant de la seu de les nacions unides:

i, segons un estudi, és la ciutat amb més qualitat de vida del món mundial:

Carmen disfrutant dels parcs que estan al costat del riu...ohhh

Per què us feu una idea... és una ciutat amb llac (que podria ser un mar), les muntanyes estan a 2 quilòmetres, noies maques pel carrer, cotxes que s'agraden a ells mateixos... de debó que era una ciutat de lo milloret que he vist. Es respirava un ambient de tranquil·litat que venien ganes de quedar-t'hi i relaxar-te.
Ja entrant a explicar la nostra experiència personal dir que les ciutats suísses semblen molt modernes, com si tinguessin pocs anys de vida. Fruit d'això hi ha una mescla d'estils arquitectònics bastant notable. Per exemple, en tema religions crec que no tinc clar quina domina encara....

1- Catedral de Sant-Pierre. Esglèsia protestant calvinista que combina els estils gòtic, neoclàssic i romanesc

I una vista lateral per acabar de descol·locar...

2- Catedral ortodoxa (russa?)

Llàstima que no ens quedèssim per observar-la per la nit per veure si el neó "XB" s'enceneia o no. Dir, per això, que vam visitar la ciutat en temps de Pasqua i per això estava adornada amb aquest neó. A més, quan entravem a les esglésies, per petites que fóssin, hi havia el coro assajant.
3- Aquesta tercera no sabria com classificar-la, però la "churrería española" que tenia davant...ejem ejem, sense comentaris.

Tot i el que hem comentat, que és una ciutat moderna i tranquil·la ens van sorpendre una infinitat de coses. Coses que normalment no es veuen en d'altres ciutats:

Seu del Banc Nacional D'Abu Dhabi (capital del Emirats Àrabs). L'edifici estava situat en una "modesta" illa dins de la ciutat de Ginebra. Aquesta illa estava situada just on neix el riu Roine (Ródano pels hispano-parlants).
I per curiosa, aquesta casa amb les contrafinestres decorades amb colorets. Si feu gran la foto, podreu veure que en les parets d'aquest edifici s'amaga alguna sorpresa en forma de personatge de còmic.....

Més coses curioses. No tenia coneixement de tenir familia per Suïssa. Llàstima que fos dissabte i no em pogués associar amb els altres Fontanets.

D'altra banda, suposo que sabreu que part dels partits de la passada Eurocopa es van celebrar aquí, a Ginebra. En motiu d'aquest gran esdeveniment (per alguns...per mi no massa) la ciutat va decorar el xorro d'aigua del llac amb una pilota gegant de futbol. Jajaj, a mi em va fer gràcia.

Com a ciutat moderna (ara les ciutats modernes són aquelles que tenen tramvies perquè així contaminen menys. Encara que per fer l'infraestructura del tramvia contaminis a lo bèstia)... el que deia, que a Barcelona queda molt bé el tram però el podrien haver fet adaptant-lo a la gent. El que han fet els suïssos és ficar caretes somrients entre el cablatge del tram:

Aquesta cadira a la qual li falta una pota donava bastant per pensar...no sé del cert si realment li faltava una pota o algú l'havia cremada.

Per ser justos (ja havia acompanyat a Carmen a moltes esglésies...) quan vam voler anar a l'HM estava tancat!!! juajuajua No ploris reina...

I per reina, la peazo reina que hi havia en un parc. Si es que després em dieu que no us tracto bé reines!!!!

No crec que us hagi convençut la meva visió del país però, sincerament, us recomano passar-hi uns dies. Això si, vigileu la butxaca que els euros marxen molt ràpid!!

Com a regalito, i per petició de molts...us deixo amb un recull dels pepinos que vam veure per Suïssa:

Ferrari 599 GTB Fiorano aparcat al costat del Mcdonald's

Porsche Cayman

Cotxe d'època (no se de quina per això...)

Maserati Gransport

Ferrari F430 Spider mostrat per en Campos i per servidora

Ferrari 365 Daytona aparcat damunt del pas de zebra i amb la finestra oberta.

Chrysler Crossfire Coupé

Mmmm...tremendo!

**amics del ram= alcoholics